BLOG XFV

Entradas con la etiqueta ‘OPINIO CLIENTS VIATGE JAPO’

25 de octubre de 2016

32 dies de viatge,16 ciutats de Japó i, per acabar, 6 dies al paradís: Maldives, i tot amb l’ajuda de l’agència XFV i en Christian, que ens van organitzar un viatge a mida.

El nostre viatge comença a Kyoto amb una estada de 4 dies fantàstica, on vam poder veure els temples de Fushimi inari, Ginkaku‐ji, Sanjusangendo, entre molts d’altres i passejar pels carrers de Ninnenzaka i Sannenzaka, una zona amb molt d’encant i molt concorreguda. També és de visita obligada el barri de Gion i Pontocho quan cau la nit. Des de Kyoto vam fer l’excursió d’un matí a Nara per veure el fantàstic Todaji Temple i també vam visitar el famós bosc de bambú i el temple Tenryú‐ji.

La nostra ruta va seguir cap a Miyajima, però abans d’arribar vam fer parada amb tren per visitar el castell d’Himeji. Tot seguit ens vam dirigir a Hiroshima on també vam visitar el que queda de les restes d’on va caure la bomba atòmica. Vam agafar el ferri i allí vam poder gaudir de la posta de sol des del Santuari Itsukushima. Especial menció al ryokan Watanabe Inn, el millor de tots els que ens hem allotjat a Japó: fantàstic menjar, atenció, servei i amabilitat, un 10.

La següent parada va ser a la ciutat de Matsue on vam visitar el castell i el barri samurai. L’endemà ens vam dirigir a Kagoshima on hi vam passar dues nits i vam poder veure amb els nostres propis ulls com el volcà Sakurajima es troba actiu i expulsa les seves cendres per tota la ciutat.

Des de Fukuoka, vam agafar un tren que amb 20 minuts ens va portar al Temple Nanzoin, el qual diuen que té l’estàtua de buda de bronze reclinat més gran del món. En directe és espectacular. Molt recomanable la visita.

Després d’unes hores amb tren vam arribar a Matsuyama i vam gaudir d’un bany al Dogo Onsen. El següent destí va ser Okayama, on hi vam passar dues nits i vam poder visitar els Jardins Korakuen il•luminats de nit. Tot un espectacle.

Menció especial per Koyasan. Misticisme en estat pur. Viure la màgia que es desprèn al cementiri d’Okunoin quan es fa fosc no té preu. Podríem dir que és el lloc que més ens va agradar del nostre viatge. Fantàstica experiència al monestir budista on ens vam allotjar, molt ben situat i amb tots els detalls molt cuidats. Recomanem resar amb els monjos a les 7h del matí.

La pròxima parada va ser un canvi radical: Osaka. La ciutat de les llums i els neons, on s’ha de viure de nit. Kanazawa va ser la següent parada i ens vam poder passejar pel barri de les geishes, samurais i el castell.

Takayama amb un barri encantador ple de cases de sake i artesania. Des d’aquí vam poder fer una excursió en autobús a Shirakawago, un poble dels Alps japonesos en el qual sembla que no hagin passat els anys. Llàstima que ens van faltar un parell d’hores més per poder acabar de disfrutar-lo.

I si busques una experiència del Japó més rural Tsumago t’atraparà. A les 5.30h de la tarda érem els únics que hi havia pel carrer en ple mes d’agost. Un lloc molt autèntic. L’endemà vam agafar l’autobús i ens vam dirigir a Magome per fer la ruta Nakasendo a peu i acabar, de nou, a Tsumago. Un bonic passeig entre boscos i cascades de 8 km.

Finalment, vam acabar la nostra ruta pel Japó amb cinc dies a la seva capital: Tokyo. Una ciutat per veure de dia i viure de nit. Grans edificis com Tokyo tower o Roppongi hills amb un fantàstic mirador; la tradició amb el temple d’Asakusa; les llums i neons al barri de Shinjuku; i l’experiència de poder travessar Shibuya, potser el pas de vianants més famós del món.

Gràcies Christian per la tria de tots els hotels i allotjaments al Japó. Tots molt ben situats i comunicats perquè els desplaçaments d’un lloc a un altre fossin el més ràpid possible. I també menció especial per tots els consells i per la paciència durant aquella reunió de més de 3 hores amb tots els dubtes que ens van sorgir. Tot va sortir rodó.

I després d’aquesta ruta maratoniana pel Japó durant 24 dies, on vam poder descobrir una nova cultura vam arribar al paradís: Maldivas. L’estada de 6 dies a l’Hotel The Residence va ser més que fantàstica (hem de dir que se’ns va fer curta, ens hi hauríem passat 3 o 4 dies més). Només arribar a l’aeroport de Male el servei de l’hotel ja t’espera per recollir el teu equipatge i t’acompanyen a una sala on pots prendre alguna cosa i descansar una mica abans d’agafar l’avió cap a l’illa de Falhumaafushi.

Un cop a l’hotel tot va ser fantàstic. Habitació espectacular, paisatge incomparable, personal molt amable i servicial, sempre content i el menjar immillorable. El millor hotel que hem estat mai. Vam poder fer submarinisme i va ser increïble. Menció especial per tot el personal de Diving i per la nostra instructora. També vam gaudir del Spa Claris i d’una sessió de ioga a la posta de sol. Luxe, relax i benestar per acabar la lluna de mel. Millor Impossible.

Gràcies XFV i al Christian, en especial, per fer que tot això hagi estat possible. Segur que ens veiem ven aviat.

Maria&Sergi – juliol/agost de 2016





22 de mayo de 2014

Suposo que quan marxes d’un lloc i penses en quan hi podràs tornar és que ha calat. Amb Japó va ser tal qual. És un viatge que em venia de gust fer sol i amb l’ajuda del Christian vaig exprimir fantàsticament les dues setmanes que vaig estar-hi. Sense presses però sense parar de voltar ni un minut.

Per mi era un viatge de descubriment i confirmació ja que vivint als Estats Units vaig fer bons amics japonesos amb qui vaig conéixer detalls de la cultura i les formes japoneses.

Sempre imaginava com seria allò en el seu lloc d’origen i no només no vaig quedar-me curt amb les expectatives que m’havia creat sinó que Japó ha resultat ser molt més captivador del que hagués imaginat. Penso que el que un troba a Japó (o a qualsevol altre lloc) agrada més o menys segons la personalitat de cadascú i fins a quin grau un s’hi identifica, però el tracte és tant bo que és difícil marxar a disgust.

Puc parlar de portes en fora només perquè no he viscut a Japó ni conec de prop la vida dins les llars ni l’àmbit professional, però el que jo he viscut i he vist encaixa amb la meva manera de ser i sedueix els meus sentits. He estat tractat esquisitament i tot i tenir present que és un país lluny de ser perfecte, he pres nota sense adonar-me de tantes coses que tenim a aprendre dels japonesos. Tant debo les nostres cultures es poguessin trobar al mig.

He defugit els llocs més turístics i he tingut la sort de que la majoria del turisme amb el que m’he trobat fos nacional. Els japonesos queden tant encisats o més que el visitant amb la seva cultura en general. vaig arribar el 3 d’Abril, em plena eclosió dels cirerers. vaig subestimar-ne la bellesa i l’impacte estètic que tenen en el paisatge japonés, tant fora com dins les zones urbanes. Pensava que en fi, són arbres, segurament no n’hi ha per tant, però m’equivocava. És realment espectacular. Els arbres en general a Japó, en totes les seves múltiples formes i tamanys, són una de les coses que més m’ha agradat.

El bon gust, el sentit tant delicat i harmònic de l’estètica i el disseny en general, juntament amb unes maneres respectuoses on el concepte civisme no arriba a definir el que realment representa la societat Japonesa, són altres aspectes que m’han deixat flipat.

En aquest viatge que va començar a Kyoto he pogut veure ciutats, poblets, muntanyes nevades, illes, valls, rius… i ho he fet agafant trens, bicis, busos, ferries, metros, tranvies, taxis… I tot funciona com un rellotge. Sensé estrés, simplement funciona a la perfecció. Tot estå net i ordenat, sense repressió, simplement no es pot concebre d’una altra forma.

Si això és d’alguna utilitat per algú que hagi de viatjar a Japó, jo recomano la ruta en bici de 75 Km que uneix Onnomichi amb Imabari (o viceversa) i que creua sis illes sobre ponts espectaculars. Jo ho vaig fer d’una tirada amb una motxilla pesada i vaig trigar nou hores en fer el recorregut. Vaig arribar mort, quasi millor fer-ho en dues tongades.

Kyoto va ser també un lloc on vagi sentir-me particularment a gust. És assequible, bonic, força tranquil, sense edificis alts… En primavera (i em van dir que també a la tardor) crec que és imprescindible anar a voltar per Arashiyama.

En Christian em va recomenar anar a Tsumago. Un poblet de bàsicament un carrer envoltat de muntanyes nevades on el canvi d’aires i el contrast amb les ciutats és més evident.

D’allà vaig anar a Tokyo i quasi s’em cau la ciutat a sobre. Després d’unes hores vaig començar a aclimatar-me i només pensava en com m’hagués agradat tenir més dies per veure més d’aquella descomunal ciutat. Després d’haber viscut anys a Nova York no esperava un impacte gaire gran però el cert és que Tokyo fa que Nova York sembli una ciutat més aviat petita (i molt bruta).

I què es pot dir del menjar… A part dels espectaculars tiberis en els Riokan, vaig tenir moltíssima sort seguint la intuició per escollir els llocs on menjar. Segurament una fòrmula que funciona molt bé (en el meu cas va ser així) és entrar en llocs on no trobaràs un turista, llocs lleugerament amagats, poc obvis, petits inclús. Vaig menjar com mai he menjat, tot era exquisit (a Tsumago vaig sopar grills, no diria que eren una delícia però sí sorprenent).

Però crec que el millor record que m’enduc d’aquest viatge (a part dels moments amb mi mateix pul.lulant sol per Japó, que en van ser molts) van ser les converses amb la gent d’allà, especialment la gent gran. En general els japonesos parlen poc anglès però la sort em va posar en el camí una sèrie de personatges entranyables que han fet que aquest viatge hagi estat encara més especial si cap. Em queda molt per veure, i espero poder fer-ho aviat.

Mark Brooks





 
 

Xavi Fernández Viatges S.L. - B63494546 - Licencia de Agencia de Viajes mayorista y minorista. GCMD-178 IATA 782838-1
Inscrita en el Registro Mercantil de Barcelona,Tomo 36556, Folio 200, Hoja 293597, Inscripción 1a