BLOG XFV

Entradas con la etiqueta ‘ESQUI LA GRAVE’

4 de noviembre de 2016

Este año hay 3 salidas programadas de esquí con Xavi Fernández de acompañante.

FREERIDE CANADÁ para descubrir los descensos más vertiginosos  en KickingHorse y Revelstoke . Esta salida ya está completa!!

Y la tradicional salida FREERIDE a LA GRAVE , Del 03 al 06 de Marzo. ya son 15 años consecutivos de éxito… . Recordad que La Grave es el paraíso del freeride!!!! FREERIDE AUSTRIA,  REITH/KITZBUHEL  del 10 al 13 de Febrero para poder Disfrutar de un paisaje único . Dejaros seducir por la magia de una leyenda en el corazón de los Alpes: Kitzbuhel. Quedan pocas plazas!!!

Todas las salidas son sólo para esquiadores expertos.

Para mas información de cada una de estas salidas consultad nuestra web:

 https://www.xavifernandezviajes.com/destino-esqui-salidas.php  

Y por supuesto os podemos organizar vuestros viajes de esquí a medida de vuestros gustos, nivel de esqui etc!

Xavi Fernández es un experto y os podrá asesorar al detalle. Podéis enviar un mail a xavi@xfviajes.com o llamar al teléfono 932099862.

LA NIEVE ESTÁ AL CAER!!

BUENA TEMPORADA A TODOS!!!

 

 





14 de marzo de 2016

4 – 7 / 03 /2016
La carretera a l’alçada de la presa de Chambon (Oisans) està tallada per una esllavissada, que cal reparar en profunditat. Això ens obliga enguany a sortir més aviat per tal d’ evitar trobar-nos tallada la pista provisional d’accés a La Grave.
Així doncs, abans de les 9:30 del matí de divendres ja estem al cotxe, rumb a la mítica “no estació”. Dinem a l’alçada de Montpeller, molt curosos amb els radars que infesten les autopistes franceses, ja que les multes ara ja creuen la frontera. Amb aquest horari, creuem un Grenoble del tot fluid. Muntanyes nevades, neu recent. I se n’espera més per aquesta nit. Un dels companys de cotxe, un “meteo-freak” va consultant vàries webs al llarg del viatge i decidim quedear-mos amb la previsió de mig metre per aquesta nit.
Sopar a Au Vieux Guide, per no faltar al costum a les 7 hores, aquest cop. Anem a dormir que no s’albira cap nevada, pensant que totes les webs que hem consultat han errat en la previsió.

DISSABTE
Només sonar el despertador salto a córrer les cortines i… sí, està nevant amb ganes i el paisatge de davant de l’hotel té una bona capa de neu nova. No s’hi veu gaire lluny, però n’hi ha prou per presagiar una jornada potent, fent traça.
Esmorzem sense treure ull a la finestra, continua nevant. El Xavi ens avisa que els guies han pogut creuar el port del Lauteret i estan de camí. L’estació obrirà més tard, ja que en aquestes ocasions de “paquet” cal esperar l’informe de la comissió d’apertura que puja a inspeccionar les condicions del terreny.

Els guies arriben, Jean Pierre i Eric, reparteixen el material de seguretat i a les 9 baixem a l’estació del telecabina. Aquest cop, podem calçar-nos els esquís davant mateix de l’hotel i baixar esquiant fins al telecabina. Allà els freaks habituals d’aquestes ocasions ja han aparegut i es mouen nerviosos arreu. Tots esperem l’informe. De moment ja sabem que tenim un risc 4 d’allaus.
I arriba l’informe, cal vigilar les zones propenses a allaus, els pendents més forts. Terminantment prohibit esquiar sol. Només obert el primer tram del telecabina, fins la cota 2400. I alguna recomanació més que he oblidat. Un cop acabat, tots a la cua i cap amunt.La primera baixada és absolutament demencial. Esquís ajudeu-me a trepitjar aquest mantell blanc, sota la nevada que no para, vull tenir el meu tros de neu. I amb aquesta mena de pregària pagana al cap, sortim darrere el guia a ratllar i no parar. Han caigut uns 40-50 cm de neu (les previsions no anaven malament) i la qualitat és excel•lent. Els esquís llisquen sinuosament, descrivint tot allò que el cervell els mana, sembla molt fàcil esquiar. Primer les comes obertes, després entre mig d’arbres i arbustos escadussers, jugant a fer eslàlom entre ells, després ja dintre del bosc de coníferes imponents, totes vestides de blanc.
Les sensacions són brutals. Arribem a l’estació intermèdia i la cua que s’hi ha format ens fa desistir de quedar-nos allà i decidim tirar fins al capdavall. L’estat de la neu és perfecte fins al bell final del descens. Després toca pujar amb els esquís a l’esquena fins l’estació de sortida. Són 50 m de desnivell, però serveixen per repassar mentalment el que acabem de fer i tornar a gaudir-hi. Les cames rondinen per l’esforç realitzat, sense temps d’escalfar, però el free-riding ja té aquestes coses.
A la següent baixada ja està la muntanya decorada amb les signatures de tots. Tothom a buscat el seu raconet per deixar-hi la seva efímera empremta. La neu és bona i abundant, així doncs tornem a gaudir d’allò més.
Abans de fer la tercera baixada decidim anar a dinar (horari francès) i trobem la garita de la cota 2400 bastant lliure. Plat du jour, lasagna, les postres especialitat de la senyora, entre les que surt la líder indiscutible, la tatin, menja de déus.
Quan hem acabat, el local està a rebentar, així que hem fet bé de dinar més prest. Fem una tercera baixada i per la quarta en Jean Pierre ens porta a fer una diagonal sota mateix de la Meije. El sol s’ha fet espai entre els núvols i els relleus de la neu es mostren sensuals. Davant nostre s’obre una vall quasi intacta, esperant ser trepitjada pels nostres esquís. Els crits d’eufòria fan témer un allau, que sortosament no arriba. Hem fet un itinerari una mica apartat del camí més concorregut i el paisatge és esplèndid. Tots sols.
De nou fins a baix de tot (quarta patejada del dia!). Hi ha algunes desercions per fer una nova i darrera baixada. Ens ajuntem amb l’altre grup, on el cansament només n’ha salvat dos integrants, més els cinc del nostre. Nova diagonal cap a l’oest aquest cop. Ens dirigim cap a la canal de Les Freaux. El sol es pon darrere dels pic més alts sobre els nostres caps i anem deixant les traces més abundant darrere. L’Eric acompanya l’snow, que té dificultats evidents en aquestes aproximacions per mantenir cota. La resta amb el Jean Pierre. Tots igualment impacients per arribar a la canal.
Quan hi arribem, la vista és espectacular: una canal llarguíssima. El final amagat, no es veu, però s’intueix perquè acaba morint a la carretera, que tampoc es veu, però deu estar a baix, uns 1.000 m més per sota d’on som nosaltres.
El començament està una mica dur i irregular, però de seguida trobem bona neu i podem enllaçar un viratge darrere l’altra. Bumps i molta neu, però la qualitat és sensacional i es deixa fer…
Baixem un tram, parem, descansem i gaudim de l’experiència. Seguim més endavant. Són d’aquelles aventures d’esquí que es poden viure a pocs indrets com aquí. A més, estem sols. Tota la canal per nosaltres.
Creuem el riu, al fons de la vall i entrem amb els esquís al poble de Les Freaux. Satisfacció a totes les cares i torna a nevar. Hem fet un total de 5200 m de desnivell i tot indica que demà pot tornar a ser un gran dia.

DIUMENGEAhir vàrem votar acceptar la proposta dels guies i anar a Serre Chevalier (SC), ja que hi ha caigut més neu que a La Grave i possiblement hi haurà menys gent ratllant que aquí. La idea és agafar un remuntador de Le Monêtier les Bains que obre a les 8:30 i ser els primers en ratllar.
Ha nevat una miqueta aquesta nit (poder cinc centímetres més), però poca cosa. La carretera està bastant neta i passem el coll de Lauteret sense problemes.
Ens trobem amb els guies i pugem fins el telecadira Yret, que ahir no va obrir i dóna accés a zones fora pistes molt interessants. Som els primers a fer cua, ja qu

el vent bufa cada cop més fort), la qualitat de la neu no és tan bona. Ens hem tornat molt exigents.e obren a les 9:10. El termòmetre marca -14ºC i comença a bufar vent. A les 9:06 ja obren i tirem amunt. Mentre pugem amb el telecadira comencem a guaitar la immensa pala que queda sota la cadira, totalment immaculada, sense una sola traça. Ens hem de fregar els ulls per estar segurs de que no és un somni. De sobte, dos pisters surten del capdamunt i comencen a desvirgar la pala. Per un costat fa molta ràbia, però per l’altra ens permet comprovar que la qualitat i el gruix de la neu són immillorables.
Quan arribem a dalt, l’Eric ens indica que no esperem a reunir tot el grup i que seguim el Jean Pierre: Go, go!, crida. No val a badar. Sense discutir, seguim les instruccions i ens acostem a l’embocadura de la pala. Estem començant a traçar, quan ens passen dos eixelebrats, trepitjant els nostres esquís i el que faci falta, per tal d’avançar-nos. Sense temps a discutir, seguim endavant, a fer realitat el somni de fa uns minuts. Neu fins el genoll, powder en estat pur i tota la pala per triar: què més es pot demanar? Es pot demanar que els quàdriceps estiguessin més forts, perquè la baixada és llarga, però el cap mana i arribem fins a baix estremits de plaer.
L’Eric ha acabat clavant-li una bronca de campionat al del surf.
Tornem a agafar el mateix remuntador i aquest cop ens endinsem més enllà del rètol de perill, que marca l’àrea de free-ride. Passant sota la corda trobarem el que busquem: la vall del darrere del Cibout, al peu de la Barre des Écrins. Un llarg descens amb pales per estrenar.
Tornem a xalar. La decisió de venir aquí ha estat del tot encertada. Repetim aquest descens buscant noves pales i tornem a ratllar tota l’estona.
Uf. Això és massa. Les cames comencen a donar senyals de cansament, però el cervell vol més. Ens enfilem, fem un flanqueig bastant exposat i trobem una nova pala. L’exposició és sud i malgrat el fred (

El telecadira de Cucumelle ens mena fins el coll (2505 m) i des d’allà, esquí a la motxilla i ascensió al pic del mateix nom (2698 m). Són quasi 200 m de desnivell, que fem en una mitja horeta. No som els únics. Aquest pic dóna accés a moltes baixades free-ride. Gràcies a l’esforç de la pujada no sentim el vent, que comença a infiltrar-se per tot arreu.

El primer tros del descens està ventat (com no?), però després tornem a ratllar unes bones pales. Aquest guies són uns cracs. Ens endinsem al bosc, on hi ha uns gruixos de neu espectaculars i tot i estar ja traçat, és molt bonic i es baixa molt bé. Descens fins al capdavall.
Pugem a dinar a un bar amb terrassa. L’interior està ple i acabem cruspint-nos uns plats descomunals de pasta a la terrassa, amb tot la roba posada, guants i casc inclosos, alguns de nosaltres. El vent no minva. Beure la cervesa o cargolar els espagueti amb els guants posats dóna lloc a situacions molt divertides, però fot un fred!
Bé, no ens entretenim gens i sortim de nou cap al coll de Cucumel. Aquest cop pategem en sentit contrari, cap a la Tête de la Balme. Per sort el vent ens empeny l’esquena. Els guies volien fer una canal, però l’Eric s’avança per inspeccionar el terreny i recula, ja que no està prou bé. Fem un itinerari alternatiu i tornem a ratllar.
En acabar, els guies ens proposen un nou itinerari. Després de dinar ja hi ha hagut algunes desercions i ara se’n produeixen més. Caldrà remuntar a peu una mica (cinc minuts diuen) i després… ens agradarà. No tenim més dades. En quedem vuit.
Enfilem un itinerari de natura ideat per raquetes, però només s’hi veuen traces d’esquís. Cal pujar (dues vegades cinc minuts, segurament) i accedim a un corriol pel bosc prou txulo. Arribats a un punt, s’hi veu l’inici d’una canal bastant dreta, mig amagada entre arbres: allà hi anem. Tot per estrenar. El primer tram molt estret, no permet girar, però després s’eixampla i tornem a xalar. Una altra pala i ens endinsem al bosc.
Arribem a la base que són ja les 17:30 i hem fet powder tota l’estona. 7200 m de desnivell acumulat. Això no és Canadà, és millor!

DILLUNS
No tenim les idees clares. Els guies ens proposen fer un descens per la vall de Chirouze, però no n’estem convençuts. Ahir nit a l’hora de sopar vàrem quedar no fer-lo i fer baixades més clàssiques de La Grave, però aquest matí els guies insisteixen: feu-nos confiança, gairebé ens imploren a la cua del telesquí de la glacera de la Girose, a 3200 m d’alçada.
El cas és el que el dia és radiant, el panorama magnífic i tot el que a la vista tot està ratllat. Fins ara els guies han encertat totes les decisions i hem ratllat com bojos. Si fem els itineraris habituals de La Grave, no trobarem gran cosa per ratllar i en tenim més ganes (mai en tenim prou).
Fem-los confiança un cop més! Pugem fins al final del telesquí. A 3550 m bufa una mica de vent, però la panoràmica que s’hi obre et fa oblidar la resta. Fem una baixada d’escalfament: avui no ens llencem esmaperduts muntanya a vall com els dos últims dies i donem opció a les cames a entrar en calor progressivament.
L’Eric obre camí i no sé com s’ho fa, però troba el raconet que encara no estava ratllat i comencem tal com ens agrada. Guai!
Tornem a pujar fins a la cota 3550 i aquest cop baixem cap a l’oest. Cap a la vall de Chirouze, que és l’itinerari que ens han proposat. Després d’un primer tram de neu excel•lent, però ja trepitjada, s’obre davant els nostres ulls una coma amplíssima, llarga i completament verge. La tranquil•litat amb la que hem començat el dia s’evapora en un instant, se senten els primers crits de guerra i darrere l’Eric, tots embogits a fer traça. A la majoria ens cal parar a mitja baixada a recuperar l’alè. A cada viratge la neu s’aixeca juganera. Au va, encara queda per ratllar. L’Eric ens espera un centenar de metres per sota. 

Un cop més queda clar que calia fer cas als guies. Seguim baixant, mentre la vall va prenent forma. Les parets s’acosten i gaudim d’un itinerari per a nosaltres sols, amb una neu óptima. La canal va prenent forma, cada cop més estreta, fins que hem de baixar derrapant i arribem al punt del ràpel. Aquest era el problema per decidir si fer o no fer aquest itinerari: por de perdre massa temps al ràpel el darrer dia. Cal salvar un desnivell de pocs metres, uns dotze, calculo. Els guies munten la instal•lació i amb els esquís penjats a la motxilla anem passant d’un en un. Les fotos des de baix directes a xarxes socials!
L’espera del ràpel es fa una mica llarga. Quan ja hem baixat tots, seguim els descens. Hem baixat ja força de cota i trobem arbres i vegetació variada que cal anar esquivant. Darrere els guies, buscant el millor camí. Aviat el gruix de neu deixa a la superfície pedres i cal anar en compte. Hem de creuar una tartera, descalçar-nos els esquís i grimpar un xic. La neu ja està transformada i resulta una mica complicat. Superem aquest tram i la carretera ja és bastant a prop.
Quan arribem a la carretera és vora la una: hem estat baixant una bona estona. Han estat uns 2200 m de desnivell que hem baixat d’una tacada, amb ràpel inclòs. Aquest tipus de descensos és el que fan de La Grave un lloc conegut de tots els freakies del fora pista.
Ens cal fer auto-stop per tornar a la base del telefèric o a l’hotel per recollir i fer camí cap a casa. La majoria del grup opta per la segona opció, però quatre infatigables decidim continuar amb els guies i fer la darrera baixada.
De tornada a la cota 3200 encarreguem unes pizzes i ens les cruspim mentre gaudim del moment. En el bar estan preparant un espectacle de màgia per a nens! Aquest tipus de coses només es veuen aquí. A la terrassa la música convida a ballar, sense importar gaire el pes de les botes.
Amb els carbohidrats de camí als nostres budells, nosaltres enfilem cap les interioritats d’aquesta muntanya magnífica. Demanem fer la famosa canal de la Banana i dit i fet. Aquest cop no hi tenim dubtes.
La pausa i els carbohidrats han fet el seu efecte i les nostres cames tenen ganes de lliscar més. Aquesta baixada és quelcom de molt especial: no trobem gent, el sol darrere nostre projecta les nostres ombres i la neu es deixa fer de tot. Gairebé no parlem. La sensació és de pau, de satisfacció. Estem escrivint una pàgina de la nostra vida sobre aquests esquís, sota la tutela d’aquesta glacera imponent, assaborint una màgia real, palpable en cada gir.
Arribem a la Banana i seguim amb aquest esquí-zen. Des de baix de la canal, mirem enrere i un plec de neu ens pica l’ullet. No calen les paraules. A reveure La Grave!

Manu LL.





2 de septiembre de 2015

Hola a todos los esquiadores, os informamos que ya están abiertas las inscripciones para las dos salidas programadas de esquí fuera pista y acompañadas por Xavi Fernández (solo para expertos):
La tradicional a la estación francesa de LA GRAVE y la novedad de este año en Tarantaise (Savoie). En ésta región se encuentran los mejores dominios esquiables del mundo: Val d`Isère, Tignes, Courchevel, Meribel, Les Arcs, La Plagne… ¿Y por qué no? el famoso descenso fuera pista desde L`Aiguille Rouge (3.226 mts)…2.200 mts de desnivel…

TENEIS TODA LA INFORMACÍON DE FECHAS, PRECIOS Y DEMAS EN NUESTRA WEB:
https://www.xavifernandezviajes.com/destino-esqui-salidas.php

 

Y así mismo os recordamos que os podemos organizar vuestra salida de esquí en los Alpes, dolomitas, EEUU, Canadá y como gran novedad Japón.
No  dudéis en consultar a Xavi: xavi@xfviajes.com gran especialista y conocedor de una gran mayoría de estaciones de esquí.

 





22 de septiembre de 2014

Hola a todos los esquiadores, os informamos que ya están abiertas las inscripciones para las dos salidas programadas de esquí fuera pista y acompañadas por Xavi Fernández:

La tradicional a la estación francesa de LA GRAVE y la novedad de este año en LOS DOLOMITAS

TENEIS TODA LA INFORMACÍON DE FECHAS, PRECIOS Y DEMAS EN NUESTRA WEB:

https://www.xavifernandezviajes.com/destino-esqui-salidas.php

 

 

 

Recordamos que es solo  para expertos esquiadores!!!

Plazas limitadas

 

 

 





9 de octubre de 2013

 

Ya tenemos on line  las salidas programadas para este invierno, solo para esquiadores expertos:

– LA GRAVE: por 12º año consecutivo

– MONTEROSA con opción de heli esquí

https://www.xavifernandezviatges.com/destino-esqui-salidas.php

 

 

 

 

y el resto de DESTINOS DE ESQUI  para prepararos presupuestos a medida:

  • DOLOMITAS
  • VALLE DE AOSTA:  con opciones de Heli-ski
  • LOS ALPES
  • EEUU
  • CANADA : con opción de Heli-ski. En Xavi Fernández Viajes trabajamos con la reconocida compañía canadiense TLH, los expertos en Heli-ski de Canadá, del Heli-ski ilimitado.

Toda la información en:

https://www.xavifernandezviatges.com/destino-esqui.php

Ya sabéis que En función de vuestro nivel, de vuestras expectativas y de vuestro presupuesto, podemos organizaros salidas totalmente a medida, con recomendaciones de estaciones y recorridos por las mejores pistas o fuera pistas, con descensos acompañados por monitores de esquí o guías de alta montaña. Si queréis viajar en familia o con un grupo de amigos, tenemos amplia experiencia en la organización de dichos viajes. No dudéis en solicitarnos información.

Os esperamos!

 

 





30 de octubre de 2012

Hola a todos,
Como cada año solo unas líneas para informaros que ya tenemos la web de esquí actualizada y presentaros la novedad de este año:
https://www.xavifernandezviatges.com/esqui-salidas-especiales.htm

Además de la salida a la Grave, ( un clásico este año Del 15 al 18 de Febrero. ) , os proponemos una salida con Xavi de acompañante a :

CHAMONIX-MONT BLANC-VALLEE BLANCHE

Donde podrás conocer y disfrutar de los mejores fuera pistas del Valle de Chamonix,con el famoso descenso desde L`aiguille du Midi, por la Vallée Blanche
 
Del 08 al 11 de Marzo.

Precio por persona: 620 €.
Salida acompañada por Xavi Fernández.
Plazas limitadas!
Inscripción: 50€
Solo para expertos!!!

Incluye:
• 3 noches en el Hotel Excelsior** base habitación doble.
• Régimen: 1 noche de alojamiento y desayuno y 2 noches en media pensión.
• 3 días de forfait Mont Blanc unlimited
• 3 días de Guía de Alta Montaña titulado.
• Guía acompañante: Xavi Fernández

Mas información en info@xfviajes.com

Os deseo una buena temporada, mucha nieve y mucho esquí. Y si es con nosotros pues mucho mejor!!!!
Un abrazo,

 





18 de abril de 2012

25 MARZO LA GRAVE-LES 2 ALPES-BARCELONA

Desayuno como siempre…y como luego nos ibamos,…bajamos las maletas a la Salle Seminaire . El planing era acabar a las 15.00h. para salir a las 15.30h. y lo cumplimos.

Subimos hasta los 3.600mts y nos quitamos los esquis para caminar por el Glaciar de la Girose hasta llegar a les 2 Alpes..hicimos todo el Glaciar de Mont de Lans y luego bajamos por Chalance hasta llegar a la base de les 2 Alpes..donde cambiamos los forfaits para volver a subir. A las 13.00h. era la ultima ratrac para ir hasta La Grave…pero sorpresa….estaba rota…Jean Pierre que domina la zona nos dijo para evitar caminar más…una diagonal por el Glaciar..pero es una zona con grietas…con lo que tuvimos unos momentos delicados…pero a la vez cañeros…ya que las vistas fueron espectaculares…contiuamos por el Refuge Chancel hasta cambiar de valle…para ir a comer a 2.4oomts y despedirnos de la tarte tatin!!!! Que buena.

Comimos, tomamos el ultimo genepi que nos regaló Jean Pierre y acabamos rallando nieve primavera por el bosque hasta llegar a l`intermediare..a 1.800mts donde bajamos hasta la base…para luego ir al Hotel Castillan…duchita…nos despedimos…y como dicen por aquí…carretera y manta.

Conclusion: En la salida de la Grave de Febrero…no tuvimos suerte con la nieve. En ésta ultima salida la nieve estuvo mucho mejor, sin ser la perfección ya que no nos nevó nada…pero tuvimos la suerte de coger algún rinconcito.

Siempre he dicho que a la montaña se tiene que ir siempre…a veces te ayuda y a veces hay que abandonar por seguridad.

Lo que si tiene La Grave, es que el desnivel lo tienes siempre garantizado.

Año que viene repetiremos y además….haremos un producto nuevo…para nuestros clientes…Chamonix.

Nos vemos en el 2013





16 de abril de 2012

24 MARZO LA GRAVE

El despertador sóno a las 07.00h. Duchita y desayuno a las 07.30h. Como siempre la fruta…croisant…mantequilla…mermelada…quesos…ummm. A las 08.30h. quedamos con Jean Pierre y con Philippe para la entrega de material y demás. 09.00h. cogimos el telecabina de la Grave para llegar hasta los 3.200mts…hicimos una primera bajada hasta 2.4o0mts por los Vallons de Meije y luego subimos otra vez hasta las 3.200mts…para luego enlazar con la maquina pisanieves hasta el teleski de la Girose…llegando a 3.600mts…primera bajada por medio de las clásicas grietas…segunda bajada por encima de las grietas más desnivel…y la tercera bajada ya nos fuimos por todo el glaciar llegando a la zona del Refuge Chancel…con acceso al couloir de la Banana…y dejamos enfrente el Patou…para otra ocasión. Llegamos hasta los 1.800mts de la «intermediare» y subimos hasta los 2.400mts…donde nos esperaba la clásica parada…en el restaurante…Alain..como buen francés que es se tomó un tartiflette!!!! yo mas ligerito mi ensalada con millones de cosas y la tarte Tatin…compartida con Jean Pierre…

Luego volvimos a subir para bajar por los Vallons de Meije vista…al Rateau  y acabamos por el Refuge Chancel…rallando todavía….y mirando…hacia el Glaciar…para el gran día…

Cervecita en el bar del Hotel Castillan…y planing para el día siguiente…se planteó la Boute…con rappel incluido…cenita  deliciosa y dormir…nada de fiesta en La Grave!!!!





16 de abril de 2012

23 MARZO BARCELONA-LA GRAVE

Como siempre…por la mañana al despacho para acabar de controlar los e.mails antes de salir dirección La Grave. A las 11.30 pasé a buscar a Ri y a las 11.45h. pasé a buscar a Victor. La verdad es salimos rápido de Barcelona dirección Francia…llegamos a comer a La Jonquera, donde repostamos..tanto para el coche…como para nosotros…y luego seguimos dirección Grenoble, llegando a La Grave a las 19.30h. Check-in en el hotel Castillan… Todo controlado como es habitual por Gaelle y Carolina…y a esperar la hora de la cena…en el Au Vieux Guide con Seb y Sonia al mando. Hablé con Jean Pierre y quedamos para el día siguiente empezar con La Grave…luego la cenita en el Restaurante Au Vieux Guide…con vino incluido…y la cama…que teníamos que madrugar.

 





29 de noviembre de 2011

Os comunicamos que la salida a la  Grave con salida en Febrero ya esta completa.

Quedan plazas libres para la Grave con salida  Del 23 al 26 de Marzo.

Precio por persona: 560 €. 
Salida acompañada por Xavi Fernández.
Plazas limitadas!
Inscripción: 50€

Incluye:
3 noches en el Hotel Castillán** base habitación doble.
Régimen: 1 noche de alojamiento y desayuno y 2 noches en media pensión.
3 días de forfait (La Grave – La Meije, Les 2 Alpes, L’Alpe D’Huez o Serre Chevalier) en función de las condiciones meteorológicas
3 días de Guía de Alta Montaña Titulado.
Guía acompañante: Xavi Fernández
Sorteo de regalos
Animaros!





 
 

Xavi Fernández Viatges S.L. - B63494546 - Licencia de Agencia de Viajes mayorista y minorista. GCMD-178 IATA 782838-1
Inscrita en el Registro Mercantil de Barcelona,Tomo 36556, Folio 200, Hoja 293597, Inscripción 1a