BLOG XFV

Entradas con la etiqueta ‘COMENTARIS CLIENTS XAVI FERNANDEZ VIATGES’

14 de marzo de 2016

4 – 7 / 03 /2016
La carretera a l’alçada de la presa de Chambon (Oisans) està tallada per una esllavissada, que cal reparar en profunditat. Això ens obliga enguany a sortir més aviat per tal d’ evitar trobar-nos tallada la pista provisional d’accés a La Grave.
Així doncs, abans de les 9:30 del matí de divendres ja estem al cotxe, rumb a la mítica “no estació”. Dinem a l’alçada de Montpeller, molt curosos amb els radars que infesten les autopistes franceses, ja que les multes ara ja creuen la frontera. Amb aquest horari, creuem un Grenoble del tot fluid. Muntanyes nevades, neu recent. I se n’espera més per aquesta nit. Un dels companys de cotxe, un “meteo-freak” va consultant vàries webs al llarg del viatge i decidim quedear-mos amb la previsió de mig metre per aquesta nit.
Sopar a Au Vieux Guide, per no faltar al costum a les 7 hores, aquest cop. Anem a dormir que no s’albira cap nevada, pensant que totes les webs que hem consultat han errat en la previsió.

DISSABTE
Només sonar el despertador salto a córrer les cortines i… sí, està nevant amb ganes i el paisatge de davant de l’hotel té una bona capa de neu nova. No s’hi veu gaire lluny, però n’hi ha prou per presagiar una jornada potent, fent traça.
Esmorzem sense treure ull a la finestra, continua nevant. El Xavi ens avisa que els guies han pogut creuar el port del Lauteret i estan de camí. L’estació obrirà més tard, ja que en aquestes ocasions de “paquet” cal esperar l’informe de la comissió d’apertura que puja a inspeccionar les condicions del terreny.

Els guies arriben, Jean Pierre i Eric, reparteixen el material de seguretat i a les 9 baixem a l’estació del telecabina. Aquest cop, podem calçar-nos els esquís davant mateix de l’hotel i baixar esquiant fins al telecabina. Allà els freaks habituals d’aquestes ocasions ja han aparegut i es mouen nerviosos arreu. Tots esperem l’informe. De moment ja sabem que tenim un risc 4 d’allaus.
I arriba l’informe, cal vigilar les zones propenses a allaus, els pendents més forts. Terminantment prohibit esquiar sol. Només obert el primer tram del telecabina, fins la cota 2400. I alguna recomanació més que he oblidat. Un cop acabat, tots a la cua i cap amunt.La primera baixada és absolutament demencial. Esquís ajudeu-me a trepitjar aquest mantell blanc, sota la nevada que no para, vull tenir el meu tros de neu. I amb aquesta mena de pregària pagana al cap, sortim darrere el guia a ratllar i no parar. Han caigut uns 40-50 cm de neu (les previsions no anaven malament) i la qualitat és excel•lent. Els esquís llisquen sinuosament, descrivint tot allò que el cervell els mana, sembla molt fàcil esquiar. Primer les comes obertes, després entre mig d’arbres i arbustos escadussers, jugant a fer eslàlom entre ells, després ja dintre del bosc de coníferes imponents, totes vestides de blanc.
Les sensacions són brutals. Arribem a l’estació intermèdia i la cua que s’hi ha format ens fa desistir de quedar-nos allà i decidim tirar fins al capdavall. L’estat de la neu és perfecte fins al bell final del descens. Després toca pujar amb els esquís a l’esquena fins l’estació de sortida. Són 50 m de desnivell, però serveixen per repassar mentalment el que acabem de fer i tornar a gaudir-hi. Les cames rondinen per l’esforç realitzat, sense temps d’escalfar, però el free-riding ja té aquestes coses.
A la següent baixada ja està la muntanya decorada amb les signatures de tots. Tothom a buscat el seu raconet per deixar-hi la seva efímera empremta. La neu és bona i abundant, així doncs tornem a gaudir d’allò més.
Abans de fer la tercera baixada decidim anar a dinar (horari francès) i trobem la garita de la cota 2400 bastant lliure. Plat du jour, lasagna, les postres especialitat de la senyora, entre les que surt la líder indiscutible, la tatin, menja de déus.
Quan hem acabat, el local està a rebentar, així que hem fet bé de dinar més prest. Fem una tercera baixada i per la quarta en Jean Pierre ens porta a fer una diagonal sota mateix de la Meije. El sol s’ha fet espai entre els núvols i els relleus de la neu es mostren sensuals. Davant nostre s’obre una vall quasi intacta, esperant ser trepitjada pels nostres esquís. Els crits d’eufòria fan témer un allau, que sortosament no arriba. Hem fet un itinerari una mica apartat del camí més concorregut i el paisatge és esplèndid. Tots sols.
De nou fins a baix de tot (quarta patejada del dia!). Hi ha algunes desercions per fer una nova i darrera baixada. Ens ajuntem amb l’altre grup, on el cansament només n’ha salvat dos integrants, més els cinc del nostre. Nova diagonal cap a l’oest aquest cop. Ens dirigim cap a la canal de Les Freaux. El sol es pon darrere dels pic més alts sobre els nostres caps i anem deixant les traces més abundant darrere. L’Eric acompanya l’snow, que té dificultats evidents en aquestes aproximacions per mantenir cota. La resta amb el Jean Pierre. Tots igualment impacients per arribar a la canal.
Quan hi arribem, la vista és espectacular: una canal llarguíssima. El final amagat, no es veu, però s’intueix perquè acaba morint a la carretera, que tampoc es veu, però deu estar a baix, uns 1.000 m més per sota d’on som nosaltres.
El començament està una mica dur i irregular, però de seguida trobem bona neu i podem enllaçar un viratge darrere l’altra. Bumps i molta neu, però la qualitat és sensacional i es deixa fer…
Baixem un tram, parem, descansem i gaudim de l’experiència. Seguim més endavant. Són d’aquelles aventures d’esquí que es poden viure a pocs indrets com aquí. A més, estem sols. Tota la canal per nosaltres.
Creuem el riu, al fons de la vall i entrem amb els esquís al poble de Les Freaux. Satisfacció a totes les cares i torna a nevar. Hem fet un total de 5200 m de desnivell i tot indica que demà pot tornar a ser un gran dia.

DIUMENGEAhir vàrem votar acceptar la proposta dels guies i anar a Serre Chevalier (SC), ja que hi ha caigut més neu que a La Grave i possiblement hi haurà menys gent ratllant que aquí. La idea és agafar un remuntador de Le Monêtier les Bains que obre a les 8:30 i ser els primers en ratllar.
Ha nevat una miqueta aquesta nit (poder cinc centímetres més), però poca cosa. La carretera està bastant neta i passem el coll de Lauteret sense problemes.
Ens trobem amb els guies i pugem fins el telecadira Yret, que ahir no va obrir i dóna accés a zones fora pistes molt interessants. Som els primers a fer cua, ja qu

el vent bufa cada cop més fort), la qualitat de la neu no és tan bona. Ens hem tornat molt exigents.e obren a les 9:10. El termòmetre marca -14ºC i comença a bufar vent. A les 9:06 ja obren i tirem amunt. Mentre pugem amb el telecadira comencem a guaitar la immensa pala que queda sota la cadira, totalment immaculada, sense una sola traça. Ens hem de fregar els ulls per estar segurs de que no és un somni. De sobte, dos pisters surten del capdamunt i comencen a desvirgar la pala. Per un costat fa molta ràbia, però per l’altra ens permet comprovar que la qualitat i el gruix de la neu són immillorables.
Quan arribem a dalt, l’Eric ens indica que no esperem a reunir tot el grup i que seguim el Jean Pierre: Go, go!, crida. No val a badar. Sense discutir, seguim les instruccions i ens acostem a l’embocadura de la pala. Estem començant a traçar, quan ens passen dos eixelebrats, trepitjant els nostres esquís i el que faci falta, per tal d’avançar-nos. Sense temps a discutir, seguim endavant, a fer realitat el somni de fa uns minuts. Neu fins el genoll, powder en estat pur i tota la pala per triar: què més es pot demanar? Es pot demanar que els quàdriceps estiguessin més forts, perquè la baixada és llarga, però el cap mana i arribem fins a baix estremits de plaer.
L’Eric ha acabat clavant-li una bronca de campionat al del surf.
Tornem a agafar el mateix remuntador i aquest cop ens endinsem més enllà del rètol de perill, que marca l’àrea de free-ride. Passant sota la corda trobarem el que busquem: la vall del darrere del Cibout, al peu de la Barre des Écrins. Un llarg descens amb pales per estrenar.
Tornem a xalar. La decisió de venir aquí ha estat del tot encertada. Repetim aquest descens buscant noves pales i tornem a ratllar tota l’estona.
Uf. Això és massa. Les cames comencen a donar senyals de cansament, però el cervell vol més. Ens enfilem, fem un flanqueig bastant exposat i trobem una nova pala. L’exposició és sud i malgrat el fred (

El telecadira de Cucumelle ens mena fins el coll (2505 m) i des d’allà, esquí a la motxilla i ascensió al pic del mateix nom (2698 m). Són quasi 200 m de desnivell, que fem en una mitja horeta. No som els únics. Aquest pic dóna accés a moltes baixades free-ride. Gràcies a l’esforç de la pujada no sentim el vent, que comença a infiltrar-se per tot arreu.

El primer tros del descens està ventat (com no?), però després tornem a ratllar unes bones pales. Aquest guies són uns cracs. Ens endinsem al bosc, on hi ha uns gruixos de neu espectaculars i tot i estar ja traçat, és molt bonic i es baixa molt bé. Descens fins al capdavall.
Pugem a dinar a un bar amb terrassa. L’interior està ple i acabem cruspint-nos uns plats descomunals de pasta a la terrassa, amb tot la roba posada, guants i casc inclosos, alguns de nosaltres. El vent no minva. Beure la cervesa o cargolar els espagueti amb els guants posats dóna lloc a situacions molt divertides, però fot un fred!
Bé, no ens entretenim gens i sortim de nou cap al coll de Cucumel. Aquest cop pategem en sentit contrari, cap a la Tête de la Balme. Per sort el vent ens empeny l’esquena. Els guies volien fer una canal, però l’Eric s’avança per inspeccionar el terreny i recula, ja que no està prou bé. Fem un itinerari alternatiu i tornem a ratllar.
En acabar, els guies ens proposen un nou itinerari. Després de dinar ja hi ha hagut algunes desercions i ara se’n produeixen més. Caldrà remuntar a peu una mica (cinc minuts diuen) i després… ens agradarà. No tenim més dades. En quedem vuit.
Enfilem un itinerari de natura ideat per raquetes, però només s’hi veuen traces d’esquís. Cal pujar (dues vegades cinc minuts, segurament) i accedim a un corriol pel bosc prou txulo. Arribats a un punt, s’hi veu l’inici d’una canal bastant dreta, mig amagada entre arbres: allà hi anem. Tot per estrenar. El primer tram molt estret, no permet girar, però després s’eixampla i tornem a xalar. Una altra pala i ens endinsem al bosc.
Arribem a la base que són ja les 17:30 i hem fet powder tota l’estona. 7200 m de desnivell acumulat. Això no és Canadà, és millor!

DILLUNS
No tenim les idees clares. Els guies ens proposen fer un descens per la vall de Chirouze, però no n’estem convençuts. Ahir nit a l’hora de sopar vàrem quedar no fer-lo i fer baixades més clàssiques de La Grave, però aquest matí els guies insisteixen: feu-nos confiança, gairebé ens imploren a la cua del telesquí de la glacera de la Girose, a 3200 m d’alçada.
El cas és el que el dia és radiant, el panorama magnífic i tot el que a la vista tot està ratllat. Fins ara els guies han encertat totes les decisions i hem ratllat com bojos. Si fem els itineraris habituals de La Grave, no trobarem gran cosa per ratllar i en tenim més ganes (mai en tenim prou).
Fem-los confiança un cop més! Pugem fins al final del telesquí. A 3550 m bufa una mica de vent, però la panoràmica que s’hi obre et fa oblidar la resta. Fem una baixada d’escalfament: avui no ens llencem esmaperduts muntanya a vall com els dos últims dies i donem opció a les cames a entrar en calor progressivament.
L’Eric obre camí i no sé com s’ho fa, però troba el raconet que encara no estava ratllat i comencem tal com ens agrada. Guai!
Tornem a pujar fins a la cota 3550 i aquest cop baixem cap a l’oest. Cap a la vall de Chirouze, que és l’itinerari que ens han proposat. Després d’un primer tram de neu excel•lent, però ja trepitjada, s’obre davant els nostres ulls una coma amplíssima, llarga i completament verge. La tranquil•litat amb la que hem començat el dia s’evapora en un instant, se senten els primers crits de guerra i darrere l’Eric, tots embogits a fer traça. A la majoria ens cal parar a mitja baixada a recuperar l’alè. A cada viratge la neu s’aixeca juganera. Au va, encara queda per ratllar. L’Eric ens espera un centenar de metres per sota. 

Un cop més queda clar que calia fer cas als guies. Seguim baixant, mentre la vall va prenent forma. Les parets s’acosten i gaudim d’un itinerari per a nosaltres sols, amb una neu óptima. La canal va prenent forma, cada cop més estreta, fins que hem de baixar derrapant i arribem al punt del ràpel. Aquest era el problema per decidir si fer o no fer aquest itinerari: por de perdre massa temps al ràpel el darrer dia. Cal salvar un desnivell de pocs metres, uns dotze, calculo. Els guies munten la instal•lació i amb els esquís penjats a la motxilla anem passant d’un en un. Les fotos des de baix directes a xarxes socials!
L’espera del ràpel es fa una mica llarga. Quan ja hem baixat tots, seguim els descens. Hem baixat ja força de cota i trobem arbres i vegetació variada que cal anar esquivant. Darrere els guies, buscant el millor camí. Aviat el gruix de neu deixa a la superfície pedres i cal anar en compte. Hem de creuar una tartera, descalçar-nos els esquís i grimpar un xic. La neu ja està transformada i resulta una mica complicat. Superem aquest tram i la carretera ja és bastant a prop.
Quan arribem a la carretera és vora la una: hem estat baixant una bona estona. Han estat uns 2200 m de desnivell que hem baixat d’una tacada, amb ràpel inclòs. Aquest tipus de descensos és el que fan de La Grave un lloc conegut de tots els freakies del fora pista.
Ens cal fer auto-stop per tornar a la base del telefèric o a l’hotel per recollir i fer camí cap a casa. La majoria del grup opta per la segona opció, però quatre infatigables decidim continuar amb els guies i fer la darrera baixada.
De tornada a la cota 3200 encarreguem unes pizzes i ens les cruspim mentre gaudim del moment. En el bar estan preparant un espectacle de màgia per a nens! Aquest tipus de coses només es veuen aquí. A la terrassa la música convida a ballar, sense importar gaire el pes de les botes.
Amb els carbohidrats de camí als nostres budells, nosaltres enfilem cap les interioritats d’aquesta muntanya magnífica. Demanem fer la famosa canal de la Banana i dit i fet. Aquest cop no hi tenim dubtes.
La pausa i els carbohidrats han fet el seu efecte i les nostres cames tenen ganes de lliscar més. Aquesta baixada és quelcom de molt especial: no trobem gent, el sol darrere nostre projecta les nostres ombres i la neu es deixa fer de tot. Gairebé no parlem. La sensació és de pau, de satisfacció. Estem escrivint una pàgina de la nostra vida sobre aquests esquís, sota la tutela d’aquesta glacera imponent, assaborint una màgia real, palpable en cada gir.
Arribem a la Banana i seguim amb aquest esquí-zen. Des de baix de la canal, mirem enrere i un plec de neu ens pica l’ullet. No calen les paraules. A reveure La Grave!

Manu LL.





2 de febrero de 2016

Hola Xavi,
Ja hem tornat, tot ha anat molt bé sense cap problema.
Temperatures molt baixes però sense vent, la neu molt bona i com pots veure per la foto adjunta, no ens en va faltar.
L’hotel ens ha agradat i el tracte molt bé. Records de la noia de recepció (no ens recordem del nom).

Gràcies per tot i fins a un altre

Josep i Angelina





18 de diciembre de 2015

Hola Alícia!

Ja fa més d’una setmana que hem tornat de viatge i encara ens estem posant a lloc, però no volíem que passessin més dies sense agrair-te tota la feina de preparació del viatge.

Ha sigut fantàstic i estava tot molt ben organitzat! Només havíem de preocupar-nos de passar-nos-ho bé i així ho hem fet!

Nova Zelanda ens ha semblat un país increïble, se’ns hi ha quedat una miqueta del nostre cor. La gent és encantadora, els paisatges són, com diuen allà, awesome, i les experiències i visites que hem fet estaven molt ben preparades.

T’adjuntem un parell de fotos del viatge!

Aprofitem per desitjar-te molt bones festes de Nadal!

Núria i Francesc





11 de diciembre de 2015

Ha estat el nostre primer viatja a Àsia però només arribar ja pensem en repetir!
Hem viatjat dues famílies amb fills adolescents de 14 a 17 anys. Resulta un país ideal per viatjar en família fins I tot amb nens més petits.
Tres dies a Bangkok sempre acompanyats per un guia i un conductor. Ens recullen amb puntualitat a primera hora del matí . Tots plegats en una furgoneta i no perdem ni un minut. El primer dia al matí passegem pel Chinatown (impactant si no heu visitat abans Asia) i el temple Wat Traimit, del Buda daurat, construït amb or massís i on conflueixen els devots budistes i els turistes sobre tot asiàtics.

Dinem al costat del riu i a la tarda visitem el Wat Phra Kaew, el temple budista més important de Tailàndia localitzat dins el complexa del Gran Palau de Bangkok que és residencia del Buda esmeralda, el principal icono religiós dels tailandesos. L´espai del Palau Reial és impressionant amb edificis i temples d´arquitectura tailandesa, sostres de colors, mosaics, estàtues dels guerrers Thotkhirithon… Per acabar la visita monumental el Wat Pho amb el Buda reclinat gegantesc.
A la nit provem l’excel•lent cuina tailandesa al restaurant del mateix hotel al centre de la ciutat.
El segon dia visitem el mercat flotant de Damnoen Saduak a uns 100 kilòmetres de Bangkok. Fem un recorregut amb lanxa pels antics canals del segle XIX i veiem els venedors en les barques amb els productes locals. No per ser molt turístic resulta poc interessant. De tornada a Bangkok els nens insisteixen a parar en una reserva amb tigres on es possible alletar les cries.
La tarda la tenim lliure i aprofitem per navegar pel riu Chao Phraya que travessa Bangkok. Us aconsello la visita des de l´embarcació de la ciutat al capvespre. Per les bifurcacions del canal ens endinsem als barris de Bangkok més pobres amb cases de fusta que gairebé no s´aguanten tocant l´aigua (els nanos queden impressionats).
L´endemà visita al pont sobre el riu Kwai. Resulta interessant la visita al museu i al cementiri dels soldats del bàndol aliat (aconsello que remireu abans la pel•lícula).
A la nit no pot faltar la visita al “barri vermell”. Molt aconsellable també si teniu fills adolescents perquè puguin veure una altra realitat. El tres següents dies ens desplacem al Nord amb avió. Des de Chiang Rai on hem passat la primera nit en un ressort molt agradable visitem el Triangle d´Or a la frontera amb Laos i Myanmar, una zona muntanyosa coneguda pel cultiu i tràfic de l´opi. No us perdeu la visita al museu de l´opi. Des de la confluència dels rius ens apropem a la illa Don Sao de Laos, un gran mercat de productes falsificats.
Amb el nou guia que ens acompanya a la zona del Nord (tots coincidim que és excepcional) anem a dormir a Chang Mai a travessant una cadena de muntanyes en una carretera rodejada per vegetació selvàtica. De camí parem al Wat Rong Khun, el temple blanc, una obra contemporània amb un treball escultòric bestial i amb uns murals interiors de pintures amb personatges de ficció i de còmics dibuixats amb mil detalls. L ´artista està a dins pintant.
Chiang Mai és una ciutat molt bonica amb una muralla antiga del segle XIII i una gran barreja cultural. Visitem els temples antics mentre les senyores aprofiten per fer un massatge tailandès.
A la nit sopem a prop del mercat nocturn, el més gran del país, i anem a veure un combat de boxa tailandesa, l ´esport nacional.
Des de Chang Mai visitem el campament d´elefants al mig de la selva. A travessem el riu al damunt dels elefants i baixem pel riu en una barca feta amb troncs. Molt turístic però divertit i molt ben organitzat.
A la tarda visitem un poblat de grup ètnic Karen (les dones girafa). Potser l’única visita que canviaria de tot el viatge.
Els tres darrers dies els passem a l´illa de Ko Samui. El que val més la pena es visitar el Parc Nacional de Ang Thong amb multitud d´illes amb platges paradisíaques i solitàries. Visitem les coves amb caiac i fem snorkellig en una zona de coralls. Emporteu-vos plàtan i veureu com els peixos de colors us el prenen literalment de les mans. Molts agraïments al Marc Creus que ens ha organitzat el viatge. L´organització ha estat perfecte. Ens han recollit i ens han acompanyat a facturar en els tres aeroports del país. Els trajectes amb les furgonetes han estat molt còmodes i no hem tingut cap mena problema. Els guies, com la gent del país, han estat molt amables i hem pogut conèixer moltes coses sobre la cultura i filosofia budista sobre tot amb el guia del Nord. En els 4 hotels, molt ben situats , hem estat molt còmodes. A més a més hem aconseguit que no ens piqués ni un mosquit!

Familia Monill

 





30 de octubre de 2015

Bones, som l’Oriol i la Laura.
A principis de juny vam tornar del nostre  viatge de nuvis. Tot un somni fet realitat.
Volíem anar a la Polinèsia Francesa i buscant per Internet vam conèixer al Xavi i al seu equip. La sensació va ser molt bona des de el primer moment.
En pocs dies ja teníem planificat el viatge i el pressupost, i era decisió nostre si tirar-ho endavant.
El viatge era molt compensat, finalment la proposta va ser la Costa Oest d’Estats Units (San Francisco, Las Vegas, Los Angeles) i Polinèsia Francesa (Moorea, Bora Bora i Tahití).
Només podem dir dos coses:
Pels  indecisos: Feu-lo!!! Per nosaltres va ser la lluna de mel somiada. Hi han coses que no es paguen amb diners i els moments viscuts són irrepetibles. Val la pena fer l’esforç.
XFV: un equip professional com pocs, rapidesa en la gestió del viatge i molta seguretat.
Gràcies per haver fet possible aquest viatge, pels consells donats i pel tracte rebut!!!!
Maururu!!





19 de octubre de 2015
~Hola Christian,
El viatge va anar molt bé. La ruta estava molt bé. Las Vegas és molt bon punt per a començar perquè és molt espectacular i a més l’aeroport està molt a prop dels hotels i ho fa tot bastant fàcil. L’única cosa que canviaria és fer una nit més després del grand canyon abans de tornar a las Vegas per tenir més temps pels altres parcs de la zona, però pels dies/pressupost que teníem entenc que no es podia fer més! Per tant la ruta molt bé!
Els hotels també estaven tots bé. Al luxor ens van fer un upgrade abans de demanar-ho! I en general els hotels estaven ben situats i molt bé. L’únic que va fallar una mica és el de monterey que ja et vam comentar que era molt motel de carretera. A part, no sé si vam tenir mala sort, però el matalàs de la habitació estava mullat i ens el van haver de canviar…
En general el viatge ens ha agradat molt. Tots els parcs són molt xulos, grand canyon, death valley, yosemite, zion, etc…i el contrast amb les ciutats també és xulo. San Francisco ens va agradar molt més que LA. Vam anar un matí a Sonoma a fer una cata de vins que també ens va agradar molt. També és xula la carretera de SF a LA que va per la costa, val la pena els Km que fas de més.
 
Per cert! l’hotel de LA, el miyako, té un restaurant de sushi excel•lent. De fet, després de sopar-hi vam descobrir que el chef del sushi es super famós! I no es passa gens de preu.
En general el viatge molt xulo.
Si vols que et comentem algo més ja me diràs! Sino, parlem per organitzar el proper!
Una abraçada,
Eli




18 de septiembre de 2015

Hola Alicia,

com va aquesta tornada?

Nosaltres hem aterrat fa unes horetes aquí a Barcelona després d’un viatge… espectacular! Ens ha encantat tot!

La veritat es que et volíem donar les gràcies perquè sense la vostra organització el viatge hagués estat prou diferent: tots els destins que hem visitat ens han agradat molt (gran itinerari!), els hotels estaven molt ben seleccionats (matricula d’honor pel Suara Air d’Ubud i el Keeva Klui de Lombok, increïbles), però sobretot volíem dir-te que sense els guies de Jogjakarta, Bromo i Lombok no sé com ens hauríem apanyat, han estat essencials per aconseguir que el viatge hagi estat increïble.

Era un viatge prou diferent al de Australia+BoraBora i els dos han estat genials, però creiem que sense vosaltres aquest últim no hagués estat el mateix.
Sens dubte et donem moltes gracies, i li pots fer extensiu al Josep Maria de la nostra part.

Així que com havíem promès, t’enviem una foteta… no des de Bromo, que tenim molta cara de son, sino des de Prambanan a Jogjakarta, un del llocs que més ens han impressionat! 😛
Una abraçada!

Iratxe i Quique





16 de septiembre de 2015

 

Bon dia Xavi!

Volíem escriure’t perque la veritat és que ens ho em passat pipa i el viatge ha anat rodat!

Tots els vols puntuals, els transfers molt profesionals i amables, els hotels amb servei exquisit… Tot super! Moltes gracies per organitzar-ho! Ho hem disfrutat moltissim!

Al Vico li va encantar l’habitació amb piscina privada de Ranguiroa, a mi la overwater del St Regis…Quina passada! I ens van parlar molt de la illa de Taha’a i Fakarava! Haurem de tornar…
Moltes gràcies per tot Xavi!
Una abraçada,

Berta

 





14 de septiembre de 2015

Bon dia Christian,

Divendres passat la meva dona i jo vam tornar del nostre viatge al Japó (els fills van continuar cap a la Xina)

Tot ha anat PERFECTE!! Hem aprofitat els dies al màxim i ens hem quedat amb les ganes de tornar en el futur.

Gràcies pels consells i la informació rebuda que ens han estat de gran ajuda per a treure el màxim partit de la nostra primera visita a aquest meravellós país.

Esperem poder comptar amb els vostres serveis en una altra ocasió.

Moltes gràcies de nou i a reveure!

Miguel Ángel P. i família





26 de agosto de 2015

Hola Christian!

El casament va ser espectacular i la gent va gaudir moltíssim!!

Vam arribar ahir del viatge i la veritat és que molt contents de tot plegat! Ens va anar tot segons lo previst! avia’m si venim a veure’t un dia i t’expliquem!
Japó espectacular i ho vam petejar tot! No feia falta cap tour «ni de conya»!
!! El Watanabe Brutal!!!! Ens ha encantat! Estàvem sols al ryokan!  Kyoto ens va encantar també i l’hotel molt be!!! Potser Himeji lo que menys…pero vam fer parada tècnica i visita rapida. Per acabar-ho bé The Residence a les Maldives increïble…una passada!!!

Moltes gràcies!

Pere R.

 





 
 

Xavi Fernández Viatges S.L. - B63494546 - Licencia de Agencia de Viajes mayorista y minorista. GCMD-178 IATA 782838-1
Inscrita en el Registro Mercantil de Barcelona,Tomo 36556, Folio 200, Hoja 293597, Inscripción 1a