BLOG XFV
22 de mayo de 2014

Suposo que quan marxes d’un lloc i penses en quan hi podràs tornar és que ha calat. Amb Japó va ser tal qual. És un viatge que em venia de gust fer sol i amb l’ajuda del Christian vaig exprimir fantàsticament les dues setmanes que vaig estar-hi. Sense presses però sense parar de voltar ni un minut.

Per mi era un viatge de descubriment i confirmació ja que vivint als Estats Units vaig fer bons amics japonesos amb qui vaig conéixer detalls de la cultura i les formes japoneses.

Sempre imaginava com seria allò en el seu lloc d’origen i no només no vaig quedar-me curt amb les expectatives que m’havia creat sinó que Japó ha resultat ser molt més captivador del que hagués imaginat. Penso que el que un troba a Japó (o a qualsevol altre lloc) agrada més o menys segons la personalitat de cadascú i fins a quin grau un s’hi identifica, però el tracte és tant bo que és difícil marxar a disgust.

Puc parlar de portes en fora només perquè no he viscut a Japó ni conec de prop la vida dins les llars ni l’àmbit professional, però el que jo he viscut i he vist encaixa amb la meva manera de ser i sedueix els meus sentits. He estat tractat esquisitament i tot i tenir present que és un país lluny de ser perfecte, he pres nota sense adonar-me de tantes coses que tenim a aprendre dels japonesos. Tant debo les nostres cultures es poguessin trobar al mig.

He defugit els llocs més turístics i he tingut la sort de que la majoria del turisme amb el que m’he trobat fos nacional. Els japonesos queden tant encisats o més que el visitant amb la seva cultura en general. vaig arribar el 3 d’Abril, em plena eclosió dels cirerers. vaig subestimar-ne la bellesa i l’impacte estètic que tenen en el paisatge japonés, tant fora com dins les zones urbanes. Pensava que en fi, són arbres, segurament no n’hi ha per tant, però m’equivocava. És realment espectacular. Els arbres en general a Japó, en totes les seves múltiples formes i tamanys, són una de les coses que més m’ha agradat.

El bon gust, el sentit tant delicat i harmònic de l’estètica i el disseny en general, juntament amb unes maneres respectuoses on el concepte civisme no arriba a definir el que realment representa la societat Japonesa, són altres aspectes que m’han deixat flipat.

En aquest viatge que va començar a Kyoto he pogut veure ciutats, poblets, muntanyes nevades, illes, valls, rius… i ho he fet agafant trens, bicis, busos, ferries, metros, tranvies, taxis… I tot funciona com un rellotge. Sensé estrés, simplement funciona a la perfecció. Tot estå net i ordenat, sense repressió, simplement no es pot concebre d’una altra forma.

Si això és d’alguna utilitat per algú que hagi de viatjar a Japó, jo recomano la ruta en bici de 75 Km que uneix Onnomichi amb Imabari (o viceversa) i que creua sis illes sobre ponts espectaculars. Jo ho vaig fer d’una tirada amb una motxilla pesada i vaig trigar nou hores en fer el recorregut. Vaig arribar mort, quasi millor fer-ho en dues tongades.

Kyoto va ser també un lloc on vagi sentir-me particularment a gust. És assequible, bonic, força tranquil, sense edificis alts… En primavera (i em van dir que també a la tardor) crec que és imprescindible anar a voltar per Arashiyama.

En Christian em va recomenar anar a Tsumago. Un poblet de bàsicament un carrer envoltat de muntanyes nevades on el canvi d’aires i el contrast amb les ciutats és més evident.

D’allà vaig anar a Tokyo i quasi s’em cau la ciutat a sobre. Després d’unes hores vaig començar a aclimatar-me i només pensava en com m’hagués agradat tenir més dies per veure més d’aquella descomunal ciutat. Després d’haber viscut anys a Nova York no esperava un impacte gaire gran però el cert és que Tokyo fa que Nova York sembli una ciutat més aviat petita (i molt bruta).

I què es pot dir del menjar… A part dels espectaculars tiberis en els Riokan, vaig tenir moltíssima sort seguint la intuició per escollir els llocs on menjar. Segurament una fòrmula que funciona molt bé (en el meu cas va ser així) és entrar en llocs on no trobaràs un turista, llocs lleugerament amagats, poc obvis, petits inclús. Vaig menjar com mai he menjat, tot era exquisit (a Tsumago vaig sopar grills, no diria que eren una delícia però sí sorprenent).

Però crec que el millor record que m’enduc d’aquest viatge (a part dels moments amb mi mateix pul.lulant sol per Japó, que en van ser molts) van ser les converses amb la gent d’allà, especialment la gent gran. En general els japonesos parlen poc anglès però la sort em va posar en el camí una sèrie de personatges entranyables que han fet que aquest viatge hagi estat encara més especial si cap. Em queda molt per veure, i espero poder fer-ho aviat.

Mark Brooks

Deja un comentario

 
 

Xavi Fernández Viatges S.L. - B63494546 - Licencia de Agencia de Viajes mayorista y minorista. GCMD-178 IATA 782838-1
Inscrita en el Registro Mercantil de Barcelona,Tomo 36556, Folio 200, Hoja 293597, Inscripción 1a