Archivo de la categoría ‘COMENTARIOS CLIENTES’

VIAJE SEYCHELLES: COMENTARIOS DESDE LUGO

Jueves, 9 de Junio de 2011

Hola Xavi.
Te envío mi comentario sobre el viaje a Seychelles, con algunas fotografías.
 

Francamente, uno siempre tiene alguna desconfianza cuando adquiere algo a través de internet. Más aún si ese “algo” es un viaje a 7000 kms, que vale una pasta y que cuando te lo estás pensando elucubras con que llegas a destino y que todo falla, que tu mayorista no haya pagado algo, que no tengas la habitación, que los traslados sean papel mojado, etc. etc.
Yo en Lugo, un tío que no conozco de nada, tan sólo a través de una web que ha montado de las Seychelles y que en cada correo que te envía, o en cada llamada, se despide con “un abrazote” (premonitorio de la confianza que puedes dedicarle? seguramente), ese tío -decía- en Barcelona, a 1000 kms.
Es la primera vez que viajo con XAVI FERNANDEZ VIAJES.
No será la última, os lo aseguro.

Es más, en tanto no se me recupera la cuenta corriente, recomendaré a todos mis conocidos que viajen con él.
Cuando ya cierro el viaje (para lo cual no han escatimado llamadas, presupuestos, correos y toda la atención posible) a última hora (dos/tres días antes de salir) y no me llega la documentación el día anterior a la salida, me pongo nervioso, pero ahí están los esfuerzos de Xavi para hacer un seguimiento del envío, pasarme todo por mail (por si acaso no me llegaba al final), buscar la agencia de transportes por la que viene, “nosécuantasllamadas”, etc.
Me llegó la documentación, y con ella detalles que no esperaba, una mochila -por ejemplo- que me llamó la atención por su calidad, reposacabezas, etc etc. Y lo más valioso -una vez en destino- una guía de viaje con recomendaciones de lo más recomendables (valga la redundancia). Todo currado y estupendo.
Llegamos a Mahe y nos estaban esperando para pasar el control de inmigración; una persona del mayorista acompanándonos por si había algún problema. Una vez pasado, nos trasladan a una pequeña salita del pequeño aeropuerto de Victoria, donde otra persona a nuestra disposición nos sirve unas bebidas. Sala con aire acondicionado, lo cual se agradece después del impacto de calor y humedad que sentimos al llegar los del norte de España, acostumbrados a temperaturas más bajas y a niveles de humedad menos exigentes. Unas bebidas -las que quisimos- y a esperar la salida del Ferry (por cierto, nos había reservado en primera donde, otra vez, a comer y a beber por la patilla).
Todos los traslados entre islas (llegamos a visitar tres), perfectamente organizados. La sincronía existente me llamó la atención, por positiva.
 
Había que regresar, lamentablemente, pero la vida te obliga a eso. Uno que nació para rico, pero no lo es, no puede permitirse sus deseos (quedarse en las Seychelles).
El regreso, exactamente igual de planificado. O sea: PERFECTO.
Una vez en España, lamentablemente -insisto-, una llamada para saber como había ido, algún problema? alguna queja? La atención no acaba cuando contratas, pagas y te vas. La atención sigue. Es más, se ha comprometido que en una visita a Barcelona invita a unos pinchos de tortilla (era en el Míchigan, Xavi?).
 
La estancia? No os la cuento. No podría, ya que mi vocabulario es reducido para expresar todas las sensaciones vividas en un paraíso terrenal. Además, qué diantre!!! el que quiera saber cómo son las Seychelles: que contacte con XAVI FERNANDEZ VIAJES y que vaya. MERECE LA PENA.
Hasta el momento, el mejor viaje de mi vida. Lo tendrán complicado en XFV para mejorar cuando me vaya a Nueva Zelanda, o a la Polinesia, o a Japón, o yo que sé…
“Un abrazote”

https://cid-301798b84a511af9.photos.live.com/play.aspx/SEYCHELLES?Bsrc=Photomail&Bpub=SDX.Photos&sa=960248093


CRÒNICA PATAGÒNICA

Miércoles, 8 de Junio de 2011

Hola Núria!

 

Ha passat un mes i mig –més o menys- des que vam tornar d’Argentina, però hem estat molt enfeinats i és tot just ara que com a mínim jo ja he aparcat les classes i he acabat els exàmens, em poso a enllestir coses pendents, entre les quals la crònica del nostre viatge. Si la fas servir per un blog o alguna cosa similar, retalla el que creguis oportú :)

 

La primera cosa que vam aprendre d’Argentina és que la seva companyia aèria és una Font inesgotable d’emocions: arribes als aeroports i no saps mai a quina hora sortirà el teu vol d’Aerolíneas (Argentinas) perquè tots –tret el de tornada a Barcelona, l’últim- van sortir amb retard. Sospitem que, al marge de proporcionar-te un temps d’espera indefinit que pots aprofitar per imaginar formes sofisticades de tortura, comptar les rajoles de la terminal o reflexionar sobre la deriva continental; compren el teu silenci donant-te una quantitat injustificada de menjar. Calculo que només a base dels alfajores i les barretes de cereals que ens van oferir en tots els trasllats ens vam engreixar un parell de quilos.

 

Una altra de les claus del viatge va ser que als hotels els haguéssiu comunicat que estàvem de “lluna de mel”… hem decidit que a partir d’ara, ho farem sempre en tant que vam rebre bombons i racions extra de postres, descomptes en els serveis de bar i restaurants, massatges de regal en un spa i no sé quines “amenidades” de més que eren  la cirera del pastís allà on ens allotjàvem. Menció especial mereix el Villa Huinid de Bariloche que, a més d’altres obsequis, ens va donar una habitació que prèviament havien farcit de pètals de rosa i que ens va provocar una reacció a mig camí entre l’agraïment inifinit –perquè arribàvem morts del “cruce de lagos”- i la hilaritat.

 

Tots els hotels ens van semblar fantàstics:  el que tenia les instal·lacions més sofisticades i el buffet d’esmorzar més variat, abundant i deliciós, l’Imago d’El Calafate; el que et feia sentir més lluny del món conegut fins llavors i tenia un personal que et tractava com si fossis de la família, la Hostería Grey a Torres del Paine; el que ens va assignar una suite enorme i comfortable on ens haguéssim quedat a dormir una setmana sencera i feia els millors entrepans de vedella amb ceba confitada, el Cabañas del Lago de Puerto Varas; el ja esmentat Villa Huinid de Bariloche, el més “europeu” i luxós de tots i, finalment, La Cantera a Puerto Iguazú. Aquest, sens dubte, va ser el més exòtic per l’entorn on es troba i per la seva peculiar arquitectura, però precisament aquestes característiques que el fan tan autèntic se li poden girar en contra i et pots trobar sense llum i, de retruc, sense aigua corrent a l’habitació amb relativa normalitat. Val a dir que potser va ser mala sort perquè tot semblava ser conseqüència d’una tempesta, però era incòmode.

 

Ah! I el que ens vau buscar a última hora a Buenos Aires perquè poguéssim dormir una mica i dutxar-nos enlloc de quedar-nos a l’aeroport perquè un retard ens havia impedit agafar el vol d’enllaç fins El Calafate va ser balsàmic!!. I a més, estava prou al centre com perquè encara tinguéssim un parell d’hores per, a peu, arribar a veure la Casa Rosada, prendre’ns un café al Café Torloni, passejar per la “city” i fer un parell de fotos a l’obelisc de l’Avenida 9 de julio i al seu trànsit dens, caòtic i sorollós que fa que el nostre t’en sembli un pàlid reflex.

 

Pel que fa a les excursions, les vam gaudir com si fóssim criatures amb sabates noves. Al Perito Moreno vam tenir el gust immens de caminar sobre el gel i brindar amb whisky al final de l’expedició i la navegació per les glaceres a bord del Mar Patag esgotaria tots els matisos de “fantàstic” i els seus sinònims que coneixem en diversos idiomes (a més, tota aquella meravella només la vam haver de compartir amb cinc persones). Precisament aquesta sortida, que potser és sobre la que vam dubtar més abans de donar-te l’ok, va ser el top entre els highlights del viatge: val més del que costa.

 

A Xile, vam conèixer una part del parc de Torres de Paine –i vam gairebé tocar els guanacos!- gràcies a un tour en què se’ns va encomanar la capacitat del nostre guia per entrar en comunió amb la magnificència del paisatge; vam fer trekking per lliure amb un mapa i la nostra nul·la capacitat d’orientació sense perdre’ns i vam aprofitar un matí per anar a muntar a cavall, fent una ruta a través d’uns quants quilòmetres d’estepa, creuant una llacuna inundada i travessant un bosc que semblava tret d’Alícia al País de les Meravelles de la mà d’un gaucho establert en aquelles terres des de feia més de quaranta anys. Per la nit, els núvols i el vent van comportar-se i ens van deixar admirar el cel més estrellat i fabulós que hem pogut veure mai en la nostra vida.

 

El famós “cruce de lagos” és molt bonic i molt més relaxat del que sembla sobre el paper i els paisatges dels que pots gaudir paguen la pena. La llàstima és que, en l’últim tram, se’ns va posar a ploure i ens va aigualir una mica la diversió. En aquest trajecte és quan vam constatar amb més força que l’Europa sense fronteres és un gran invent: teníem la rara impressió que cada X hores havíem de pasar un control fronterer i sotmetre’ns a un registre exhaustiu de l’equipatge… sort que, parlant de futbol, els funcionaris de duana i tu us enteneu i arribats a aquell punt, ja has après que els tràmits fronterers són menys pesats des que va néixer Messi.

 

Va ser sortint de Bariloche cap al Ventisquero Negro i el Cerro Tronador que vam poder comprovar que poden existir les quatre estacions en un sol dia: vam llevar-nos amb pluja, vam esmorzar sota una nevada, vam dinar prenent el sol, vam berenar amb una ventada i vam tornar al vespre acompanyats d’un sol esplèndid ruixat amb quatre gotes aïllades. L’escenari era el més semblant a la fantasia de Mordor que deu existir al món real: tenia un punt increible córrer per allà enlloc que ho fés algú que porta l’Anell Únic mentre tu t’ho mires per la tele en un univers paral·lel.

 

I per acabar, Iguazú… molt millor la part argentina que la brasilera, perquè és més gran, té més recorregut i les possibilitats d’admirar la flora i la fauna locals són més grans. Impressionants els salts d’aigua i impossible, facis el que facis, no sortir-ne completament xop. Per mi, la volta en llanxa que t’acosta al peu de les cascades és del tot prescindible, però sé que això va a gustos perquè el Xavi s’ho va passar bé.

 

Finalment, un apunt ràpid sobre tots els guies que van acompanyar-nos, perquè del primer a l’últim (Pablo, Losi, Laura, Jorge, Javier, Carlos, Jaqueline, Nilda, etc.) van ser uns professionals eficients, acollidors i propers. Si uneixes això a les meravelles vistes, viscudes i degustades (de la gastronomia no n’he parlat, però deu ser perjudial per a la salut no privar-se de tastar tantes coses bones), entendràs perquè al vol de tornada ja vam començar a planificar un Patagònia Reloaded.

 Una abraçada ben gran,

 

Núria i Xavi


VIAJE POR PATAGONIA: MARAVILLOSO

Martes, 7 de Junio de 2011

Hola Nuria y tod@s:
Aunque ya hace 3 meses que volvimos de nuestro maravilloso viaje de novios por la Patagonia argentina y chilena, no podíamos dejar pasar la ocasión de enviaros nuestras impresiones junto con unas fotos.
Lo primero de todo es felicitaros por vuestro excelente trabajo que ya empezó en el momento de la planificación de la ruta y continuó durante todo el trayecto con el buen hacer de toda la gente de allá en la qué confiáis. Hacéis bien en confiar en ellos, por que son todos unos excelentes profesionales.

El  viaje era como un puzzle con infinidad de piezas y todas encajaban a la perfección. Parece imposible, pero es cierto. Todo el mundo estaba donde tenía que estar para que el viaje transcurriera sin sobresaltos, o al menos que si los había, fueran totalmente ajenos a nosotros. Qué pena que no podáis controlar el tiempo o a Aerolíneas Argentinas, por que de esta forma, podríais garantizar a vuestros clientes un viaje perfecto al cien por cien.
Por lo demás, estamos encantados de haber elegido este destino por que es espectacular. La parte argentina tiene cosas estupendas. Qué decir del Perito Moreno, pero lo que nunca olvidaremos es el crucero Mar Patag. Nuria, muchas gracias otra vez por la sugerencia. Nos acordamos una y mil veces de ese estupendo día. Éramos 6 pasajeros y 7 personas de tripulación. Un sueño de viaje en un día espectacular, con unos paisajes de película.
Pero no se quedó atrás nuestra estancia en Chile. Para empezar, Torres del Paine y el Hotel Río Serrano. Sólo pensar en la vista que de los “Cuernos del Paine” se ve desde la terraza del hotel se te hace la boca agua! Qué paz y tranquilidad y qué paisaje! Nadie que viaja hasta allí debería perdérselo. Y menos, si fuera a tener la suerte que nosotros tuvimos con el tiempo tan bueno que nos hizo.
Y ya más hacia el Norte, el Cruce de lagos andinos, desde Puerto Montt hasta Bariloche, de Chile a Argentina, de nuevo, igualmente con unos paisajes increíbles y distintos a los del sur. Y además, el aliciente de cruzar la frontera por una pista forestal de un único sentido a través de dos parques nacionales es de lo más pintoresco. El guardia de la aduana, acude cuando sabe que van a llegar los turistas, pues son las únicas personas que cruzan cada día. Tres barcos y dos autobuses, para llegar a Bariloche que desde Cerro Chico te ofrece paisajes de auténtica postal y te sorprende nuevamente con el volcán Cerro Tronador con su glaciar negro.
En fin! Podríamos seguir toda la tarde, tanto hablando del viaje como de la organización, pero os dejamos con unas fotos para que a la gente se le pongan los dientes largos y se anime a conocer la Patagonia.
Felicidades de nuevo a todos los que han contribuido a que nuestro viaje fuera sensacional.
Hasta pronto.
Ana y Carles


GRAN VIATGE PER ARGENTINA

Lunes, 6 de Junio de 2011

Hola Núria, passo a escriure quatre ratlles sobre el viatge a la Patagònia:

Després de buscar durant un any i preparar-nos el somniat viatge a la Patagònia, varem contactar amb una Agència de Viatges molt especial. Per fi varem trobar uns professionals  entesos en la matèria i que amb molt d’interès i entusiasme ens personalitzaren tot el viatge a les nostres necessitats i conveniències.

Parlo de Viatges Xavi Fernandez de Barcelona, i en concret de la senyoreta. NÚRIA SERRANO, que es l’especialista i qui porta el tema de Sud-Amèrica.
Aquest viatge s’ha de fer durant un període mínim de tres setmanes. El mes que varem escollir nosaltres va ser el febrer, que a sud-Amèrica  és estiu.
Ja que hem d’aterrar a Buenos Aires, aprofitàrem durant un parell de dies, que ja n’hi ha prou ja que la nostra fita es la Patagònia, per visitar aquesta capital. Des d’ allí volàrem cap la capital de la Patagònia Argentina i llavors començà el plaer de sensacions i experiències tant paisatgístiques com gastronòmiques, culturals, sensorials, …etc…

Realment visitant la més Patagònia argentina com la xilena, visitant  la Tierra de Fuego, efectuant el Creuer d’expedició pels canals i fiords antàrtics, creuant transversalment tots els Andes des de Xile fins a Argentina i per acabar aquest meravellós viatge, extasiar-nos amb les Catarates de Iguazú, és una experiència indescriptible. I que mai podré oblidar.

S’ha de tenir en compte el que l’organització del viatge cuidat fins el mínim detall per l’agència de Viatges, és peça clau d’haver gaudit tant i tant.


DESDE LA POLINESIA, EL PARAISO

Sábado, 28 de Mayo de 2011

Iaora na!
Estamos en tikehau y ya nos vamos mañana!
La polinesia nos ha encantado!!!! Es el paraíso!!
Las islas preciosas y los hoteles una pasada!!!!
Estamos encantados con todo! Nos hemos bañado con rayas,buceado con tiburones, con miles de peces de colores, hemos ido en 4×4,…! En fin,una pasada!!
Ahora nos queda la ultima semanita por eeuu!!
Nos vemos a la vuelta y muchísimas gracias por todo!!! Mauruuru!

Besos!!
Joan y Rosa

P.D: en tikehau hay tele!! Joan podrá ver el Barça!!


FAKARAVA – COMENTARIOS

Viernes, 20 de Mayo de 2011

Hola Pilar, muchas gracias por tus comentarios y sentimos mucho que la parte final del viaje no resultara tan buena como era de esperar. la verdad es que es la primera vez que tenemos quejas de este hotel, tambien es verdad que este tipo de bungalow no lo habiamos vendido, siempre superiores, pero aun asi no pueden estar tal como los describes. Asi es que hemos pedido explicaciones a nuestro corresponsal de Polinesia para que averigue que es lo que esta pasando, si solo es en este tipo de bungalows o es general, si ha habido algun problema con el servicio (de todas maneras ya sabemos como son…) o que, ya que es una isla magnifica, que todo el mundo llega encantado por su situación, belleza, calidad de sus aguas etc etc.

Muchas gracias de nuevo y os mantendremos informados

Saludos cordiales

XFV


VIAJE POR POLINESIA, CASI TODO PERFECTO

Jueves, 19 de Mayo de 2011

Hola Xavi:

 Hemos estado muy bien en Polinesia, el viaje ha estado perfectamente organizado, no ha habido cambio de vuelos y nos han hecho los traslados a tiempo; por lo que te damos la enhorabuena.

La llegada al Intercontinental de Tahiti ha sido una de las mejores ideas, pues es un hotelazo y es de lo mejor llegar y encontrarse esa habitacion despues de un viaje tan largo; y al levantarse tener tiempo para pasearse por el y desayunar en su magnifico buffet ( el mejor buffet me parece a mi de todos).

El sofitel en Moorea es un buen hotel, el bungalow esta muy bien, y ademas el nuestro estaba cerca de la playa, por lo que mejor imposible. Lastima de tiempo lluvioso… fastidio dos dias de tres… pero pudimos ir al tiki village y hacer el quad (pese a que nos llovio en la ultima etapa); ah, la comida del sofitel es buena, el desayuno se puede mejorar pues la calidad de la fruta es baja y la variedad no esta mal.

El hilton de Bora bora, es una pasaaadaaa, el bungalow nos dejo embobados; las vistas magnificas, el buffet fenomenal, la comida muy buena , sofitel y hilton han estado al mismo nivel en la comida ( hilton mas minimalista), y las cenas en el restaurante romantico del hilton super buenas.

Fakarava… es otra historia. El bungalow no nos ha gustado, la habitacion daba la apariencia de vieja  y sucia ( aunque la limpiaran olia mal la madera, sobre todo la de los cajones al lado de la cama.. mejor ni abrirlos), la colcha vieja, juntaron dos camas para hacer una de matrimonio, que no estaban ni niveladas, las almohadas olian mal….el aseo parecia mas limpio pero las cucharas que habia para el cafe tenian restos de sabe Dios cuando jejeje. El ventilador apenas hacia su funcion; por lo que no me imagino como estaran si hace mas calor… pero bueno el bungalow no esta cerrado por arriba en la parte frontal y por ahi entra aire y mogollon de mosquitos, mosquitos que se juntaban con los que entraban por la zona de la ducha, que tampoco esta cerrada al exterior… aquello era como estar en tienda de campaña o no se que decirl. Pienso que si se viaja a un sitio con riesgo de picaduras de mosquitos los bungalows deben estar cerrados al exterior como poco.  El desayuno daba un poco de “asquillo” pues algunas de las  tarrinas se notaban que estaban rellenadas con las sobras de otras… imaginate. El pan del congelado que se va a romper, menos mal que el croisant aguantaba el tipo y tenia buena apariencia, la fruta un dia nos pusieron bien y otro dia como habia mas gente el plato daba pena… los cafes, la leche, son de termo gigante, el termo… ay el termo, es tan viejo que eso es una joya de anticuario, cuando ibas a ponerte cafe pensabas.. bueno lo que no mata engorda.

Menos mal que las cenas si que las hacen algo mas aparentes.

Lo bueno de Fakarava, la playa, es de lo mejor, pero en un hotel como este hasta los asientos de playa estaban sucios, no los limpian ni hacen un mantenimiento de la misma, ni tampoco hacen mantenimiento del “monte” que hay entre bungalows y recepcion. Teniamos la sensacion que no estabamos de luna de miel, sino de safari por la jungla.

La llegada al Radisson nos supo a gloria, es un hotel muy acogedor, la gente que te atiende en recepcion muy amable y el restaurante de los 5sentidos es increible.

La compañia air tahiti muy buena por cierto, no se nos ha hecho tan pesado el viaje como esperabamos. lo unico la comida del vuelo de regreso, la que depende del aeropuerto de tahiti avisa que no es buena y que vayan algo alimentados, por si las moscas.

 Bueno, eso es todo, si quieres preguntarme algo mas concreto y puedo ayudarte no lo dudes. Ah, gracias por el datalle final!

Un abrazo!

mauruuru!!  – Pilar Y Sergio


DESDE NEW YORK

Viernes, 29 de Abril de 2011

Hola, Christian,
 
Moltes gràcies per la nova recomanació; la tindrem en compte!
 
Estem molt contents amb l’hotel… és una passada! Tenim l’habitació en una cantonada de la planta 17; la vista és increïble. Ens van rebre amb una ampolla de cava, dues petites d’aigua, una caixeta de bombons i una felicitació escrita a mà de part de la conserge que ens va atendre en arribar.
 
L’única pega que hem trobat de moment és que els tiquets d’esmorzar que ens han donat corresponen al Combo Breakfast Plate, que consta de 2 ous ferrats, 3 talls de bacon i un bon grapat de patates fregides. Imagina’t haver de menjar això cada matí durant gairebé una setmana! Tenim pensat comentar-ho ara quan baixem.
 
Ja hem pujat a l’Empire State, hem fet el tour de reconeixement, hem vist la zona zero, el districte financer… i hem vist el partit Madrid-Barça a la penya blaugrana de NYC!
 
Avui tenim pensat anar a l’ONU, a veure millor el soho, Little Italy, Chinatown, anar a creuar el pont de Brooklyn (que només hem vist de lluny) i agafar el ferri cap a l’estàtua de llibertat. A viam què podem fer! A les 14h anem a dinar al Nobu; fer una reserva per a sopar qualsevol dia d’aquests ha estat impossible!
 
Gràcies per tot!
 
Estem en contacte,
 
Carlos i Mireia


FOTOS VIATGE POLINESIA

Lunes, 28 de Marzo de 2011


Hola Xavi,

et devia unes fotos pel blog. Escull les que consideris…. Ja em diràs

Pere


VIATGE NOCES ARGENTINA : GENIAL

Viernes, 25 de Marzo de 2011

Hola Núria,

Et passem les fotos del viatge de noces a Argentina.

Va ser genial: els paisatges, les excursions, els animals, els hotels, els horaris, tot estava molt ben organitzat. El que més ens va agradar és Peninsula Valdés i El Calafate amb la visita als glaciars.

Les excursions d’aventura amb 4×4 van ser un encert, així com l’excursió amb vaixell pels glaciars.

Gràcies per tot!

Petons.,

Marc i Lara.