Archivo de la categoría ‘COMENTARIOS CLIENTES’

VIAJE A SEYCHELLES: UN RECUERDO INOLVIDABLE

Viernes, 16 de Septiembre de 2011

¡Hola Xavi!

Tal como quedamos por teléfono, te resumo las experiencias vividas durante nuestra estancia en Seychelles para que puedas ponerlas en el blog., si lo crees conveniente.

En primer lugar quiero agradecerte la buena organización de los horarios de los vuelos y los traslados en las islas, así como los consejos que nos diste a la hora de elegir los hoteles y el número de días a pasar en cada isla.

Nuestra aventura empezó en La Digue, en donde estuvimos dos días alojados en el hotel Le domaine de l’orangerie. La habitación (ville de
charme) y el hotel en general, están decorados con un gusto exquisito.
Si a esto añadimos el buen trato recibido por todo el personal del hotel, el resultado ha sido hacer de nuestra estancia en La Digue un recuerdo inolvidable.

Seguro que todos habéis visto alguna vez una foto de la playa más famosa de Seychelles, Anse source d’argent, que se encuentra en esta isla.
Puedo deciros que la realidad supera la ficción pero, que La Digue es mucho más: sus playas solitarias, su vegetación y sus gentes, amables al límite. Para descubrirlo, no dejéis de recorrerla en bicicleta como hicimos nosotros. Desde Grand Anse, un camino a pie os llevará entre bonitos paisajes a Petite Anse. Después de 40 minutos de paseo, la excursión culminan en Anse Coco, una playa solitaria de un mar azul turquesa y una arena blanca, que os harán reconocer que el trayecto ha merecido la pena.

La parte oeste de La Digue no tiene nada que envidiar. Empezando por Anse sevère, hasta donde acaba la carretera, es un continuo de playas solitarias con palmeras que os ofrecen vistas a Praslin. Si al final del recorrido estáis sedientos, no dudéis en tomaros un zumo de frutas recién hecho en un chiringuito regentado por un señor muy agradable.

Nuestra segunda etapa la pasamos en Praslin (3 días), en el hotel Paradise sun. El hotel era más sencillo que el anterior pero su localización, en una playa preciosa, y su personal, hicieron que nos sintiéramos como en casa. Aquí alquilamos un coche que nos permitió ir descubriendo poco a poco todos los rincones de la isla, empezando por su famoso vallée de mai y  su conocida playa Anse Lazio,  continuando con Anse Georgette (accesible desde el hotel Lemuria) y otras preciosas playas solitarias.

Nuestro viaje acabó en Mahe. Estuvimos 3 días alojados en el hotel Ephelia (perfecto!!!), situado en un enclave natural y paisajístico iespectacular. Los amantes del buceo podréis disfrutar a fondo en este lugar. Aquí tambíen alquilamos un coche y puedo deciros que esta isla nos sorprendió positivamente. Kilómetros y kilómetros de playas solitarias, carreteras interiores con una vegetación exuberante y desde las cuales podéis observar grandes vistas (sobre todo la carretera desde nuestro hotel a Beau Vallon, pasando por la plantación de té y La misión). Desde la conocida playa de Beau Vallon os aconsejo que vayáis a Anse Major. El camino a pié dura casi una hora, pero merece la pena: es impresionante! Al final os encontraréis con un cala de aguas transparentes y solitaria. En este tipo de playas siempre hay vigilancia. Fuero precisament las dos guardas que había los que nos comentaron que si queríamos hacer el regreso en una barquita podíamos hacerlo, a la hora que quisiéramos. Éllos mismos llamaron a un chico que a la hora acordada, nos dejó de nuevo en Beau Vallon.

En la parte este de la isla, destacaría Anse soleil,(cerca del hotel Four Seasons), Petite Anse (solitaria y de aguas cristalinas),  Baie Lazare (repleta de lugareños el sábado al mediodía), y Anse Interdance (cerca del hotel Banyan tree). Desde esta playa, seguid toda la carretera hasta el final y descubriréis un mar salvaje, distinto a todo lo anterior.

Espero que todo lo que os he explicado os anime a emprender este viaje.
Estoy segura que si el paraíso existe, tiene que ser muy parecido a Seychelles.

Maria Albina y Josep


ESQUI LA GRAVE - COMENTARIOS

Martes, 2 de Agosto de 2011

Hola xavi, aunque he tardado mucho te envío unas  líneas de lo que fue para nosotros el viaje a la grave,

Antes de escribir en Google “viaje la grave”  hice memoria de cuando había sido la primera vez que había oído algo sobre La Grave. Recordé que hace aproximadamente 15 años coincidí con un esquiador-motero en un curso de formación y me explicó sus aventuras en una “especie” de estación de montaña donde todo era fuera-pista. Yo, que me leía el ski magazine, power y libros sobre esquiadores como Patrick Vallençant,  comencé a pensar que realmente si existía ese lugar, aún puro, que los esquiadores y montañeros soñamos encontrar (y relativamente cerca).

Noviembre de 2010, en esa fecha fue cuando tras negociaciones familiares, mi cuñado y amigo David, me dio el SI definitivo y nos pusimos en marcha, 1 amigo suyo, un conocido de este,… 4 esquiadores (Jordi, Marc, David2 y David1) con una ilusión tremenda por descubrir La Grave.

Dos encuentros previos para conocernos, unos cuantos e-mails a Xavi y ya lo teníamos todo en marcha.

Salimos un lunes a las 7:30h, en menos de 8 horas de coche pudimos ver la famosa señal que nos señalaba La grave a la izquierda encima del túnel. Ya nos imaginábamos bajando por nieve virgen sin nadie alrededor.

Cuando llegamos al hotel fue una sensación como la que tienes cuando has soñado muchas veces con algo y por fin puedes tenerlo… La Meije es imponente, el primer día había algo de ventisca en la cumbre y era casi fantasmal.

 Al día siguiente conocimos a Jean-Pierre, un excelente guía que te transmite seguridad y posee unos conocimientos de esquí y montaña envidiables. Incluso con escasa cantidad de nieve él nos hizo descubrir fuera-pistas de difícil acceso que de otra forma nunca hubiéramos conocido (un ejemplo fue la bajada a St Christophe desde Les 2 Alpes pour Les Aiguilles Rouges).

Sobre las instalaciones de La Grave creo que son las adecuadas para un lugar como este (por favor que no cambien nunca!), me recordaba más al montañismo que al esquí pirenaico masivo de fin de semana (del cual huyo pero me reconozco asiduo).

El Hotel Castillan es muy correcto, buena cama y comida (que más necesitas??), con vistas y terraza hacia La Grave. Los propietarios del hotel fueron muy amables y nos facilitaron nuestra estancia (info sobre restaurantes, forfaits,…).

Los días de esquí estuvieron repletos de bajadas inolvidables, mucha nieve (no lo parecía desde abajo!!), algunas caídas (ninguna grave por suerte),… Cada día teníamos la sensación de habernos ganado la cena, especialmente el dia que seguimos vuestra recomendación y nos dimos un homenaje en “Au Vieux Guide”.

Y así 6 días de esquí: 4 en la Grave, 1 en les 2 alpes y 1 en Alpe d’Huez en compañía de 3 magníficos esquiadores para recordar y porque no, mitificar en los posteriores encuentros. La ilusión previa, el esquí y el recuerdo hacen de esa semana una experiencia vital.

Volveremos en 2012. Seguro.

Sólo me queda agradeceros la ayuda en la organización de este viaje de esquí. Muchas gracias.

Un abrazo y mucha nieve,

David1


VIATGE PER COSTA OEST EEUU - BLOG PERSONAL

Viernes, 8 de Julio de 2011

Christian,

El blog és http://paseandoamisscooper.blogspot.com/

T’explico les nostres sensacions seguint el recorregut del viatge.
L’habitació de l’hotel Cosmopolitan de Las Vegas impresionant, era molt gran i les vistes inmillorables.

Escrito en su blog: Pillamos un taxi para llegar al hotel, el aeropuerto está muy cerca y la carrera nos cuesta 23 dólares. Por el camino empezamos a ver algunos de los hoteles más emblemáticos de la ciudad. Nada más llegar al Cosmopolitan nos damos cuenta de que Christian (de Xavi Fernandez Viajes) ha acertado de lleno, además de por el comentario del taxista, el hotel por fuera es impresionante. La cosa mejora cuando abrimos la puerta de la habitación, un pisazo con recibidor, cocina completa, salón, dormitorio separado, dos cuartos de baño, cada uno con su ducha gigante y una bañera en la que podría ahogarme. Y para rematar la terraza con unas vistas impresionantes de la réplica de la Torre Eiffel y de las fuentes del Bellagio (nada más entrar en la habitación hemos podido ver el espectáculo. Bajamos a cenar al restaurante Jaleo, del cocinero José Andrés (ubicado en el mismo hotel) y tras la decepción de las bravas que eran patatas chip, nos llevamos una alegría con el rossejat (fideua) y con el flan que están buenísimos.

 
La ciutat és per veure-la però no vam necessitar més dies.Amb dues nits ja en vam fer prou.
Els lodges dels parcs naturals són tots iguals, la mateixa distribució d’habitació i gairebé la mateixa decoració. Els parcs ens van agradar molt, tot i que al ser maig vam trobar neu i el Tioga pass per arribar a Yosemite tancat. Dins de Yosemite també tenien tancat el Glaciar Point. Però era una bona època per veure les cascades. No es pot tenir tot…. Informar-te que a l’hotel de Grand Canyon no venguis l’habitació amb esmorzar perquè ja no ho fan des de primer d’any. L’esmorzar s’ha de pagar a banda.
A San Francisco, ens vam trobar amb el problema de l’hotel Fusion, l’habitació està bé, però el tema de l’esmorzar és si més no curiós, una habitació petita amb un esmorzar molt bàsic, cafè, suc i 4 pastes, i has d’anar a buscar-ho i emportar-t’ho cap a l’habitació. També el personal de l’hotel (els de recepció) ens van decebre, ja no només per no tenir habitació reservada quan vam arribar sinó perquè a sobre que l’error no era nostre ens vam sentir desatesos. Aquest fet i la quantitat de sense sostres bojos que hi ha (després ens van explicar que en Schwarzeneger havia decidit tancar tots els hospitals mentals públics) ja ens va condicionar per valorar la ciutat. Però s’ha de dir que la ciutat és maca.
A Los Angeles l’hotel perfecte, molt a prop de restaurants i molt ben situat per sortir amb el cotxe cap a qualsevol direcció. El problema és que el dia que marxavem ens van pujar la factura de l’hotel com si no ho haguessim pagat, perquè a ells no els hi constava.
En relació al cotxe, ens va encantar l’experiència de viatjar amb aquesta independència i no amb bus. L’unic problema el vam tenir a la carretera de la costa, ja que quan vam arribar a Morro Bay el noi d’una benzinera ens va avisar que la carretera estava tallada per obres i vam haver de tornar cap a Monterey per agafar l’autopista de l’interior. I vam fer nit a Monterrey, l’unic poble a on quedaven habitacions a preus decents perquè ens va coincidir amb el Memorial Day Weekend i tot ple.
Moltes gràcies per tot!

Noelia i Manel


VIAJE POLINESIA: GENIAL

Jueves, 7 de Julio de 2011

Hola xavi
Pues el Viaje increíble hemos venido enamorados de tahaa es espectacular!
Los hoteles genial y todo perfecto
Muchísimas gracias por el regalo y por la magnifica organizacion
Saludos Juan y nuria


VIAJE SEYCHELLES-MAURICIO: MARAVILLOSO

Jueves, 16 de Junio de 2011
SEYCHELLES (Praslin - Mahé) - MAURICIO
 

Acabamos de llegar de este viaje, y que podemos decir, pues que hemos venido encantados, encantados de la coordinación del viaje, encantados de los hoteles, encantados de las islas. Me doy besos a mi misma, por la fabulosa idea que tuve primero de pensar en estas islas y lo más importante por ponerme en contacto con Xavi, él ya había organizado el viaje de Luna de Miel de nuestra hija a Polinesia, y salió fantástico, por esto al pensar en Seychelles se me ocurrió hablar con él y ha sido la mejor idea que tuve. Un viaje hecho a nuestra medida, de días, los hoteles nos dejamos aconsejar por Xavi y fue un acierto, en fin sentimos ser tan poco imaginativos para expresar lo que fue el viaje, pero es que solo podemos decir que todo ha sido FABULOSO, mucho mejor de lo que esperabamos, y como dije un día en la playa del hotel Four Seasons en Mahé, cogiendo un puñado de arena “a Dios pongo por testigo que volveré”, pues esta playa era fantástica. Y como ya hemos dicho, todo fue fabuloso, la recogida en los aeropuertos, los traslados, el trato, etc. etc.
 
Los hoteles: en Praslin “Lemuria Resort”, en Mahé “Four Seasons”, en Mauricio “Residence”, no podemos decir nada desfavorable de los hoteles, todo ha sido perfecto y algo que también creemos que es importante, que las playas de estos hoteles eran muy guapas.
 
Sobre las islas diremos, que hay que ir, pues son una maravilla de playas, y sobre si Seychelles o Mauricio, pues son diferentes, cada una tiene sus cosas, no obstante nosotros nos quedamos con Seychelles, pues vinimos enamorados de sus playas.
 
Y a Xavi decirle: seguir haciendo tan bien vuestro trabajo, pues cuando vas a contratar un viaje y ves que te entienden, que te explican todo lo que necesitas saber, porque saben de que están hablando, pues no hay comparación y cuando vas a una agencia de viajes, y te sacan un catálogo de viajes y preguntas sobre el hotel y no tienen ni idea, se basan en lo que pone el catálogo y nada más. En cambio con Xavi, te informa de todo, de hotel, de excursiones, de vuelos (nosotros cambiamos 3 veces el día de salida) y ningún problema, nos volvían a enviar los horarios de los vuelos, volvían a reorganizar el viaje, y nunca nos pusieron ni una pega, ni una mala cara, todo ha sido amabilidad y por esto solo podemos decir, que escoger a Xavi ha sido el mejor acierto que podíamos hacer.
 
Gracias Xavi por este maravilloso viaje que nos organizaste. Te adjunto unas fotos, pon la que te parezca.
 

JOSEP & MERCHE


VIAJE SEYCHELLES: COMENTARIOS DESDE LUGO

Jueves, 9 de Junio de 2011

Hola Xavi.
Te envío mi comentario sobre el viaje a Seychelles, con algunas fotografías.
 

Francamente, uno siempre tiene alguna desconfianza cuando adquiere algo a través de internet. Más aún si ese “algo” es un viaje a 7000 kms, que vale una pasta y que cuando te lo estás pensando elucubras con que llegas a destino y que todo falla, que tu mayorista no haya pagado algo, que no tengas la habitación, que los traslados sean papel mojado, etc. etc.
Yo en Lugo, un tío que no conozco de nada, tan sólo a través de una web que ha montado de las Seychelles y que en cada correo que te envía, o en cada llamada, se despide con “un abrazote” (premonitorio de la confianza que puedes dedicarle? seguramente), ese tío -decía- en Barcelona, a 1000 kms.
Es la primera vez que viajo con XAVI FERNANDEZ VIAJES.
No será la última, os lo aseguro.

Es más, en tanto no se me recupera la cuenta corriente, recomendaré a todos mis conocidos que viajen con él.
Cuando ya cierro el viaje (para lo cual no han escatimado llamadas, presupuestos, correos y toda la atención posible) a última hora (dos/tres días antes de salir) y no me llega la documentación el día anterior a la salida, me pongo nervioso, pero ahí están los esfuerzos de Xavi para hacer un seguimiento del envío, pasarme todo por mail (por si acaso no me llegaba al final), buscar la agencia de transportes por la que viene, “nosécuantasllamadas”, etc.
Me llegó la documentación, y con ella detalles que no esperaba, una mochila -por ejemplo- que me llamó la atención por su calidad, reposacabezas, etc etc. Y lo más valioso -una vez en destino- una guía de viaje con recomendaciones de lo más recomendables (valga la redundancia). Todo currado y estupendo.
Llegamos a Mahe y nos estaban esperando para pasar el control de inmigración; una persona del mayorista acompanándonos por si había algún problema. Una vez pasado, nos trasladan a una pequeña salita del pequeño aeropuerto de Victoria, donde otra persona a nuestra disposición nos sirve unas bebidas. Sala con aire acondicionado, lo cual se agradece después del impacto de calor y humedad que sentimos al llegar los del norte de España, acostumbrados a temperaturas más bajas y a niveles de humedad menos exigentes. Unas bebidas -las que quisimos- y a esperar la salida del Ferry (por cierto, nos había reservado en primera donde, otra vez, a comer y a beber por la patilla).
Todos los traslados entre islas (llegamos a visitar tres), perfectamente organizados. La sincronía existente me llamó la atención, por positiva.
 
Había que regresar, lamentablemente, pero la vida te obliga a eso. Uno que nació para rico, pero no lo es, no puede permitirse sus deseos (quedarse en las Seychelles).
El regreso, exactamente igual de planificado. O sea: PERFECTO.
Una vez en España, lamentablemente -insisto-, una llamada para saber como había ido, algún problema? alguna queja? La atención no acaba cuando contratas, pagas y te vas. La atención sigue. Es más, se ha comprometido que en una visita a Barcelona invita a unos pinchos de tortilla (era en el Míchigan, Xavi?).
 
La estancia? No os la cuento. No podría, ya que mi vocabulario es reducido para expresar todas las sensaciones vividas en un paraíso terrenal. Además, qué diantre!!! el que quiera saber cómo son las Seychelles: que contacte con XAVI FERNANDEZ VIAJES y que vaya. MERECE LA PENA.
Hasta el momento, el mejor viaje de mi vida. Lo tendrán complicado en XFV para mejorar cuando me vaya a Nueva Zelanda, o a la Polinesia, o a Japón, o yo que sé…
“Un abrazote”

https://cid-301798b84a511af9.photos.live.com/play.aspx/SEYCHELLES?Bsrc=Photomail&Bpub=SDX.Photos&sa=960248093


CRÒNICA PATAGÒNICA

Miércoles, 8 de Junio de 2011

Hola Núria!

 

Ha passat un mes i mig –més o menys- des que vam tornar d’Argentina, però hem estat molt enfeinats i és tot just ara que com a mínim jo ja he aparcat les classes i he acabat els exàmens, em poso a enllestir coses pendents, entre les quals la crònica del nostre viatge. Si la fas servir per un blog o alguna cosa similar, retalla el que creguis oportú :)

 

La primera cosa que vam aprendre d’Argentina és que la seva companyia aèria és una Font inesgotable d’emocions: arribes als aeroports i no saps mai a quina hora sortirà el teu vol d’Aerolíneas (Argentinas) perquè tots –tret el de tornada a Barcelona, l’últim- van sortir amb retard. Sospitem que, al marge de proporcionar-te un temps d’espera indefinit que pots aprofitar per imaginar formes sofisticades de tortura, comptar les rajoles de la terminal o reflexionar sobre la deriva continental; compren el teu silenci donant-te una quantitat injustificada de menjar. Calculo que només a base dels alfajores i les barretes de cereals que ens van oferir en tots els trasllats ens vam engreixar un parell de quilos.

 

Una altra de les claus del viatge va ser que als hotels els haguéssiu comunicat que estàvem de “lluna de mel”… hem decidit que a partir d’ara, ho farem sempre en tant que vam rebre bombons i racions extra de postres, descomptes en els serveis de bar i restaurants, massatges de regal en un spa i no sé quines “amenidades” de més que eren  la cirera del pastís allà on ens allotjàvem. Menció especial mereix el Villa Huinid de Bariloche que, a més d’altres obsequis, ens va donar una habitació que prèviament havien farcit de pètals de rosa i que ens va provocar una reacció a mig camí entre l’agraïment inifinit –perquè arribàvem morts del “cruce de lagos”- i la hilaritat.

 

Tots els hotels ens van semblar fantàstics:  el que tenia les instal·lacions més sofisticades i el buffet d’esmorzar més variat, abundant i deliciós, l’Imago d’El Calafate; el que et feia sentir més lluny del món conegut fins llavors i tenia un personal que et tractava com si fossis de la família, la Hostería Grey a Torres del Paine; el que ens va assignar una suite enorme i comfortable on ens haguéssim quedat a dormir una setmana sencera i feia els millors entrepans de vedella amb ceba confitada, el Cabañas del Lago de Puerto Varas; el ja esmentat Villa Huinid de Bariloche, el més “europeu” i luxós de tots i, finalment, La Cantera a Puerto Iguazú. Aquest, sens dubte, va ser el més exòtic per l’entorn on es troba i per la seva peculiar arquitectura, però precisament aquestes característiques que el fan tan autèntic se li poden girar en contra i et pots trobar sense llum i, de retruc, sense aigua corrent a l’habitació amb relativa normalitat. Val a dir que potser va ser mala sort perquè tot semblava ser conseqüència d’una tempesta, però era incòmode.

 

Ah! I el que ens vau buscar a última hora a Buenos Aires perquè poguéssim dormir una mica i dutxar-nos enlloc de quedar-nos a l’aeroport perquè un retard ens havia impedit agafar el vol d’enllaç fins El Calafate va ser balsàmic!!. I a més, estava prou al centre com perquè encara tinguéssim un parell d’hores per, a peu, arribar a veure la Casa Rosada, prendre’ns un café al Café Torloni, passejar per la “city” i fer un parell de fotos a l’obelisc de l’Avenida 9 de julio i al seu trànsit dens, caòtic i sorollós que fa que el nostre t’en sembli un pàlid reflex.

 

Pel que fa a les excursions, les vam gaudir com si fóssim criatures amb sabates noves. Al Perito Moreno vam tenir el gust immens de caminar sobre el gel i brindar amb whisky al final de l’expedició i la navegació per les glaceres a bord del Mar Patag esgotaria tots els matisos de “fantàstic” i els seus sinònims que coneixem en diversos idiomes (a més, tota aquella meravella només la vam haver de compartir amb cinc persones). Precisament aquesta sortida, que potser és sobre la que vam dubtar més abans de donar-te l’ok, va ser el top entre els highlights del viatge: val més del que costa.

 

A Xile, vam conèixer una part del parc de Torres de Paine –i vam gairebé tocar els guanacos!- gràcies a un tour en què se’ns va encomanar la capacitat del nostre guia per entrar en comunió amb la magnificència del paisatge; vam fer trekking per lliure amb un mapa i la nostra nul·la capacitat d’orientació sense perdre’ns i vam aprofitar un matí per anar a muntar a cavall, fent una ruta a través d’uns quants quilòmetres d’estepa, creuant una llacuna inundada i travessant un bosc que semblava tret d’Alícia al País de les Meravelles de la mà d’un gaucho establert en aquelles terres des de feia més de quaranta anys. Per la nit, els núvols i el vent van comportar-se i ens van deixar admirar el cel més estrellat i fabulós que hem pogut veure mai en la nostra vida.

 

El famós “cruce de lagos” és molt bonic i molt més relaxat del que sembla sobre el paper i els paisatges dels que pots gaudir paguen la pena. La llàstima és que, en l’últim tram, se’ns va posar a ploure i ens va aigualir una mica la diversió. En aquest trajecte és quan vam constatar amb més força que l’Europa sense fronteres és un gran invent: teníem la rara impressió que cada X hores havíem de pasar un control fronterer i sotmetre’ns a un registre exhaustiu de l’equipatge… sort que, parlant de futbol, els funcionaris de duana i tu us enteneu i arribats a aquell punt, ja has après que els tràmits fronterers són menys pesats des que va néixer Messi.

 

Va ser sortint de Bariloche cap al Ventisquero Negro i el Cerro Tronador que vam poder comprovar que poden existir les quatre estacions en un sol dia: vam llevar-nos amb pluja, vam esmorzar sota una nevada, vam dinar prenent el sol, vam berenar amb una ventada i vam tornar al vespre acompanyats d’un sol esplèndid ruixat amb quatre gotes aïllades. L’escenari era el més semblant a la fantasia de Mordor que deu existir al món real: tenia un punt increible córrer per allà enlloc que ho fés algú que porta l’Anell Únic mentre tu t’ho mires per la tele en un univers paral·lel.

 

I per acabar, Iguazú… molt millor la part argentina que la brasilera, perquè és més gran, té més recorregut i les possibilitats d’admirar la flora i la fauna locals són més grans. Impressionants els salts d’aigua i impossible, facis el que facis, no sortir-ne completament xop. Per mi, la volta en llanxa que t’acosta al peu de les cascades és del tot prescindible, però sé que això va a gustos perquè el Xavi s’ho va passar bé.

 

Finalment, un apunt ràpid sobre tots els guies que van acompanyar-nos, perquè del primer a l’últim (Pablo, Losi, Laura, Jorge, Javier, Carlos, Jaqueline, Nilda, etc.) van ser uns professionals eficients, acollidors i propers. Si uneixes això a les meravelles vistes, viscudes i degustades (de la gastronomia no n’he parlat, però deu ser perjudial per a la salut no privar-se de tastar tantes coses bones), entendràs perquè al vol de tornada ja vam començar a planificar un Patagònia Reloaded.

 Una abraçada ben gran,

 

Núria i Xavi


VIAJE POR PATAGONIA: MARAVILLOSO

Martes, 7 de Junio de 2011

Hola Nuria y tod@s:
Aunque ya hace 3 meses que volvimos de nuestro maravilloso viaje de novios por la Patagonia argentina y chilena, no podíamos dejar pasar la ocasión de enviaros nuestras impresiones junto con unas fotos.
Lo primero de todo es felicitaros por vuestro excelente trabajo que ya empezó en el momento de la planificación de la ruta y continuó durante todo el trayecto con el buen hacer de toda la gente de allá en la qué confiáis. Hacéis bien en confiar en ellos, por que son todos unos excelentes profesionales.

El  viaje era como un puzzle con infinidad de piezas y todas encajaban a la perfección. Parece imposible, pero es cierto. Todo el mundo estaba donde tenía que estar para que el viaje transcurriera sin sobresaltos, o al menos que si los había, fueran totalmente ajenos a nosotros. Qué pena que no podáis controlar el tiempo o a Aerolíneas Argentinas, por que de esta forma, podríais garantizar a vuestros clientes un viaje perfecto al cien por cien.
Por lo demás, estamos encantados de haber elegido este destino por que es espectacular. La parte argentina tiene cosas estupendas. Qué decir del Perito Moreno, pero lo que nunca olvidaremos es el crucero Mar Patag. Nuria, muchas gracias otra vez por la sugerencia. Nos acordamos una y mil veces de ese estupendo día. Éramos 6 pasajeros y 7 personas de tripulación. Un sueño de viaje en un día espectacular, con unos paisajes de película.
Pero no se quedó atrás nuestra estancia en Chile. Para empezar, Torres del Paine y el Hotel Río Serrano. Sólo pensar en la vista que de los “Cuernos del Paine” se ve desde la terraza del hotel se te hace la boca agua! Qué paz y tranquilidad y qué paisaje! Nadie que viaja hasta allí debería perdérselo. Y menos, si fuera a tener la suerte que nosotros tuvimos con el tiempo tan bueno que nos hizo.
Y ya más hacia el Norte, el Cruce de lagos andinos, desde Puerto Montt hasta Bariloche, de Chile a Argentina, de nuevo, igualmente con unos paisajes increíbles y distintos a los del sur. Y además, el aliciente de cruzar la frontera por una pista forestal de un único sentido a través de dos parques nacionales es de lo más pintoresco. El guardia de la aduana, acude cuando sabe que van a llegar los turistas, pues son las únicas personas que cruzan cada día. Tres barcos y dos autobuses, para llegar a Bariloche que desde Cerro Chico te ofrece paisajes de auténtica postal y te sorprende nuevamente con el volcán Cerro Tronador con su glaciar negro.
En fin! Podríamos seguir toda la tarde, tanto hablando del viaje como de la organización, pero os dejamos con unas fotos para que a la gente se le pongan los dientes largos y se anime a conocer la Patagonia.
Felicidades de nuevo a todos los que han contribuido a que nuestro viaje fuera sensacional.
Hasta pronto.
Ana y Carles


GRAN VIATGE PER ARGENTINA

Lunes, 6 de Junio de 2011

Hola Núria, passo a escriure quatre ratlles sobre el viatge a la Patagònia:

Després de buscar durant un any i preparar-nos el somniat viatge a la Patagònia, varem contactar amb una Agència de Viatges molt especial. Per fi varem trobar uns professionals  entesos en la matèria i que amb molt d’interès i entusiasme ens personalitzaren tot el viatge a les nostres necessitats i conveniències.

Parlo de Viatges Xavi Fernandez de Barcelona, i en concret de la senyoreta. NÚRIA SERRANO, que es l’especialista i qui porta el tema de Sud-Amèrica.
Aquest viatge s’ha de fer durant un període mínim de tres setmanes. El mes que varem escollir nosaltres va ser el febrer, que a sud-Amèrica  és estiu.
Ja que hem d’aterrar a Buenos Aires, aprofitàrem durant un parell de dies, que ja n’hi ha prou ja que la nostra fita es la Patagònia, per visitar aquesta capital. Des d’ allí volàrem cap la capital de la Patagònia Argentina i llavors començà el plaer de sensacions i experiències tant paisatgístiques com gastronòmiques, culturals, sensorials, …etc…

Realment visitant la més Patagònia argentina com la xilena, visitant  la Tierra de Fuego, efectuant el Creuer d’expedició pels canals i fiords antàrtics, creuant transversalment tots els Andes des de Xile fins a Argentina i per acabar aquest meravellós viatge, extasiar-nos amb les Catarates de Iguazú, és una experiència indescriptible. I que mai podré oblidar.

S’ha de tenir en compte el que l’organització del viatge cuidat fins el mínim detall per l’agència de Viatges, és peça clau d’haver gaudit tant i tant.


DESDE LA POLINESIA, EL PARAISO

Sábado, 28 de Mayo de 2011

Iaora na!
Estamos en tikehau y ya nos vamos mañana!
La polinesia nos ha encantado!!!! Es el paraíso!!
Las islas preciosas y los hoteles una pasada!!!!
Estamos encantados con todo! Nos hemos bañado con rayas,buceado con tiburones, con miles de peces de colores, hemos ido en 4×4,…! En fin,una pasada!!
Ahora nos queda la ultima semanita por eeuu!!
Nos vemos a la vuelta y muchísimas gracias por todo!!! Mauruuru!

Besos!!
Joan y Rosa

P.D: en tikehau hay tele!! Joan podrá ver el Barça!!